La piulada que creia que no publicaria mai:

Ja fa un any que vaig deixar de fumar.

https://twitter.com/Jesuscardona/status/1696089709766713359?t=nfbNQZ2PzpO6en22W129Yw&s=19

Sigues útil

Que la teva vida no sigui una vida estèril. —Sigues útil. —Deixa rastre. —Il·lumina amb la lluminària de la teva fe i del teu amor. […] I encén tots els camins de la terra amb el foc de Crist que duus dintre el cor” (Camí, núm. 1).

Sant Josepmaria

Miguel Najdorf


Miguel Najdorf, quien vio la luz el 15 de abril de 1910 en Grodzisk Mazowiecki, Polonia, bajo el nombre de Mojsze Mendel Najdorf, se destacó desde temprana edad como una promesa en el ajedrez. A sus 20 años, ya era reconocido como uno de los jugadores más sobresalientes de Polonia.

En 1939, su vida tomó un rumbo inesperado. Al encontrarse participando en el Torneo Internacional de Ajedrez en Buenos Aires, la Segunda Guerra Mundial se desató. Frente a la adversidad y el conflicto, Najdorf optó por permanecer en Argentina. Aunque esta elección le permitió salvar su vida, tuvo que pagar el alto precio de perder contacto con su familia en Polonia, descubriendo posteriormente que habían perecido en el Holocausto.

En tierras argentinas, Najdorf no solo halló un refugio, sino que también dejó una marca indeleble en el ajedrez nacional e internacional. Es ampliamente conocido por la Variante Najdorf de la Defensa Siciliana, una de las líneas de apertura más populares y analizadas del ajedrez moderno. En 1943, en un esfuerzo por comunicarse con su familia en Europa, estableció un récord jugando 40 partidas simultáneas de ajedrez a ciegas, con la esperanza de que la noticia llegara a sus seres queridos. Durante su carrera, Najdorf acumuló innumerables logros, entre ellos, ser subcampeón olímpico representando a Argentina, ganar el campeonato nacional de ajedrez argentino en ocho ocasiones y triunfar en prestigiosos torneos como Mar del Plata en 1961 y La Habana en 1962 y 1964. En 1950, con la instauración del sistema de títulos oficiales por parte de la FIDE, Najdorf fue distinguido como Gran Maestro Internacional. Participó en el Torneo de Candidatos al título mundial en 1950, alcanzando el quinto puesto, y en 1953, en el Torneo de Candidatos de Zúrich, se ubicó en la sexta posición.

Sin embargo, más allá de sus hazañas en el tablero, Najdorf es recordado por su carisma, su fervor por el ajedrez y su papel como guía de numerosos talentos emergentes en este deporte.

El 4 de enero de 1997, en Málaga, España, Miguel Najdorf nos dejó, pero su legado y aportes al mundo del ajedrez continúan vivos, erigiéndose como un referente y fuente de inspiración para generaciones de ajedrecistas.

Fuente: el Grupo Ajedrez de Silicio del Facebook 

Jesús, José Antonio Pagola

Fa temps que tinc el llibre a casa.  Me'l va deixar l'àvia. Ella té 98 anys i porta un dies ingressada a l'hospital de Sant Boi. L'havia anat obrint esporàdicament. Sempre m'havia interessat però quasi sempre l'havia deixat enretirat. Ara porto uns dies llegint-lo i m'ha frapat el que diu al començament perquè aquest llibre també ha estat escrit per a mi.

Però res no em faria més feliç que saber que la seva Bona Nova arriba, per camins que ni jo mateix no puc sospitar, fins als darrers. Ells seran i són també avui els seus preferits: els malalts que pateixen sense esperança, tantes i tantes persones que defalleixen de fam, els qui caminen per la vida sense amor, ni casa ni amistat; les dones maltractades pels marits o companys; els qui estan condemnats a passar tota la vida a la presó; els qui viuen enfonsats en llur culpabilitat; les prostitutes  esclavitzades per tants interessos tèrbols; els infants que no coneixen l'estimació dels pares; els oblidats o postergats per l'Església; els qui moren sols i són enterrats sense creu ni cap mena d'oració; els qui són estimats tan sols per Déu.+


Jesús. Aproximació històrica 

José Antonio Pagola

Editorial Claret

Quin món deixarem als nostres fills?

Potser que més que preocupar-se quin món deixarem als nostres fills, que és una pregunta que porta a la rendició, és millor ocupar-se en quins fills deixarem al món

L'agost de la meva infantesa

L'agost de la meva infantesa era una festa contínua: el dia 3, l'aniversari de la mare i el sant de ma germana; el 8, l'aniversari de l'avi; el 15, el sant de la iaia, i el 23 el sant de la tieta Rosa. Els regals eren una caixa de préssecs, un ram de flors i un cartró de tabac 46

Un any ma germana i jo vam regalar el cartró de 46 i una caixa de llumins a l'avi pel seu aniversari, 8 d'agost. Ens va saber greu que el renyessin tant: —Això és el que has ensenyat a la canalla!

Josep Cardona Cañellas, 8 d'agost de 1913. Al cel ens puguem trobar!

Pere Casaldàliga

El bisbe Pere Casaldàliga va morir a Batalais, São Paulo, el 8 d'agost del 2020


 "Per descansar

jo no


més vull

aquesta creu de fusta

com pluja i sol,

aquests set pams

i la Resurrecció!"

La veu dels somnis i altres contes prodigiosos

Aquest estiu llegeixo aquest llibre als meus fills. Un recull de contes que conviden a somniar, però sobretot a mirar el món amb el cor net i la ment oberta.  Històries de personatges quotidians amb històries divertides però que mostren que els somnis existeixen. 

 "Hi havia una vegada un home que es deia John Chapman. Era venedor d'ofici i anava per carrers, camins i carreteres",


Hugh Lupon,  "Book of Wisdom and Wonder", traducció de Laura Santamaria. @vicensvives_cat

Polonesos a Espanya durant la segona guerra mundial

 


"Algunos polacos, ante la invasión de Francia por el ejército alemán, habían huido y se habían regufiado en España. Allí fueron detenidos y confinados, en circunstancias bastante rigurosas, en el campo de Miranda de Ebro. La mayoría, alrededor de quinientos, eran viejos soldados con capacidad de llevar armas. Por una parte, corrían el riesgo de ser reclamados por los alemanes, mientras que, por otra, pedir su liberación podía parecer un acto hostil contra el Reich. No obstante, el nuncio de España recibió el encargo de intervenir y rogar al gobierno español que les permitiera abandonar la península ibérica en dirección a algún Estado de América del Sur. Y cuando el ministro de Exteriores volvió a Roma, en 1942, el cardenal Maglione le habló de la liberación de aquellos polacos. Serrano Súñer se declaró personalmente favorable, pero añadió que él no podía hacer nada sin el acuerdo de los alemanes, lo que en aquella época equivalía a un rechazo. La situación quedó estancada hasta finales de año. Por fin, en marzo de 1943, los prófugos polacos recibieron autorización para abandonar España"

"Pío XII y la segunda guerra mundial"

Pierre Blet 

Ediciones Cristiandad 

Vida de ministre


"Aún no me he levantado, cuando el Presidente me llama para decirme que asista a la toma de posesión de la presidencia del Consejo de Estado por don Carlos Blanco. No podré. Se hace tarde. Llego al ministerio cerca de las doce. Largo despacho con el secretario. Convinimos que el traslado de Berenguer al Alcázar de Segovia sea el lunes por la noche. Le acompañará mi ayudante el comandante Menéndez"

"Memorias políticas y de guerra. I", de Manuel Azaña.  4 de juliol de 1931.

Si sou servits

Feia anys que no sentia l'expressió "si sou servits". La diu la persona que comença a menjar al qui té al costat i no menja. A...