Ves al contingut principal

ENTRA I PARTICIPA-HI!

Acabo de guanyar 9 Euros. Sí, noi, fa uns quinze dies, davant de la Facultat de Dret de la UB, una noia em va dir si volia participar en una enquesta sobre l'ús que faig d'internet. L'enquesta estava patrocinada per Repsol-YPF. Es veu que aquesta bona gent estan capficats en un estudi sobre quins continguts hauria de tenir la web d'aquesta gran colla d'amics de Catalunya. La noia metrallà les preguntes i dies després vaig rebre un correu on havia de visitar la web de Repsol i respondre, carregat de paciència, quatre preguntes. I vés per on avui he rebut el xec. La noia, però, no l'he tornada a veure. Llàstima perquè després de prop de mitja hora quasi passàrem a les preguntes personals i ja havíem trencat el gel. Què hi farem.

Bé, i a què ve tot plegat? Doncs que el govern nostrat està endegant
una campanya semblant, tot i tenir menys diners i poder que Repsol, naturalment. Faran enquestes al carrer? Em donaran 9 euros per participar-hi? I el qués més important, em tornaré a trobar aquella noia tan agradable? Tant de bo que quan acabi la campanya de Repsol, la fitxi, ai las!, el conseller verd de relacions insitucionals per a la campanya del nou Estatut.

M'ha agradat la publicitat que fan a vilaweb: Entra i participa-hi! No us perdeu la web sobre el nou Estatut. Us avanço el que m'ha agradat més. Això sí que es fer el titella!:

-Festatut: Espectacle d'arts de carrer sobre el nou Estatut
-El Govern t'escolta: Digues al Govern què en penses
-Xat amb el Govern: Dialoga amb el Govern sobre el nou Estatut

1 comentari

Entrades populars d'aquest blog

L'impost sobre les begudes ensucrades

Diumenge al migdia un equip de TV3 ens va visitar a la botiga, Volien saber la nostra opinió sobre l'impost nou afegit a les begudes ensucrades.  Què busca aquest nou impost? Dissuassió? Recaptació? Un canvi d'hàbits?
A casa la cocacola no és el refresc més venut. Avui mateix hem servit més vermuts i sucs de taronja, comptats per separat, que cocacoles. I aigües, segurament, també. 
És clar que l'administració ha encetat la qüestió per la baula més dèbil: els usuaris i els restauradors. Fins i tot crec que no és un impost de naturalesa tècnica ni tampoc sanitària. És un impost ideològic, dirigit cap a una beguda concreta. Tampoc busca un incentiu. Si el busqués, per què l'administració no rebaixa a l'ensems, per exemple, l'IVA de la fruita al 4%, que faria feliços els pagesos, els venedors dels mercats i als usuaris?
I la pregunta que no agrada a l'administració, la d'ahir, la d'avui i la de sempre: No creieu que tots som responsables de prendre el…

Fer de padrí

Article per a la revista El Llaç de Molins de Rei

FER DE PADRÍ

A  l’igual que la majoria de vosaltres, tinc un record inesborrable del meu padrí. Ell era en Joan Alari, el meu avi de Molins de Rei. En el nostre cas vam contravenir la tradició de que el padrí regala la mona i la padrina el palmó.  La mona me la feien els avis forners de Corbera. Així, sempre vaig tenir un palmó de Molins de Rei, concretament de la Plaça de la Creu.

El padrí és un segon títol de l’oncle, amic o avi triat. De padrí te’n fan, però seran ell i el fillol els que aniran teixint una relació especial amb els anys. Cal, doncs, una voluntat per a exercir de padrí. L’immortal Vito Corleone diu que “els italians pensen que el món arriba a ser tan dur que cal tenir dos pares, per això tenen un padrí”. 

Des de temps immemorial els padrins han regalat ous als seus fillols per Pasqua. L’ou té  una gran simbologia: la closca representa la terra; la membrana, l’aire; la clara, l’aigua; i el rovell el foc i també el cos humà…

Catalunya espera al passadís

A Munic, la tardor del 1938, els quatre grans, Alemanya, Itàlia, França i la Gran Bretanya, van negociar el destí d'un petit país al qual van negar fins i tot el dret a la paraula. En una habitació apartada, els dos diplomàtics txecs van esperar tota la nit que els acompanyessin, al matí, per llargs passadissos, fins a una sala on Chamberlain i Daladier, cansats, enfasidits, badallant, els van anunciar el veredicte de mort. "Un país llunyà del qual en sabem poca cosa" (a far away country of which we know litle). Aquestes famoses paraules amb què Chamberlain volia justificar el sacrifici de Txecoslovàquia eren exactes. A Europa hi ha, d'una banda, els grans països, i de l'altra, els petits; hi ha les nacions instal·lades en les sales de negociacions i les que esperen tota la nit a l'avantcambra. 
El que distingeix les nacions petites de les grans no és pas només el criteri quantitatiu del nombre d'habitants; és alguna cosa més profunda: l'existència…