Vaig tenir un professor de Ciència Política, Edward Tarnawski, que tenia una teoria curiosa sobre les mesures de vigilància a què són sotmesos els governants. Deia que el sistema no vetlla per la seva seguretat, si nó que els vigila a ells. Que no se surtin del sistema i que compleixin amb el què s'espera del seu càrrec. Aquesta reflexió la vaig recordar durant el cas Carod precisament quan es deia la seva actuació no s'ajustava al que s'esperava d'un conseller en Cap.
D'altra banda, recordo que l'admirat professor deia que el procés de vigilància col·lectiva s'estava privatitzant i que cada vegada més apareixerien els populars xivatos, aquells que, per exemple, avisen la policia per qualsevol cosa.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
-
Tinc un record inesborrable del meu padrí. Ell era el meu avi de Molins de Rei, en Joan Alari. En el nostre cas vam contravenir la tradició ... -
El panettone té la màgia del seu origen humil i popular. Es diu que va néixer a la cort del duc Ludovic Sforza a la nit de Nadal de 1496. El... -
els agrada solucionar problemes sense posar mala cara
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada