Només a Anglaterra, l'esperit essencialment aristocràtic dels anglesos -qualsevol que sigui llur significació política i llur categoria social- i la força de la tradició, tan viva en el Parlament anglès, de limitar els grans debats a les declaracions del cap de govern i dels "leaders" de l'oposició, ha evitat que l'extensió de la cultura i la vulgarització dels temes acreixessin indefinidament el nombre dels oradors parlamentaris, amb una deplorable minva en el rendiment efectiu de la màquina parlamentària. Examinant el report d'una sessió d'una de les Cambres angleses i comparant-la amb la d'una Cambra d'un país llatí, es veu l'enorme diferència en l'eficàcia dels dos Parlaments, diferència que no prové de cap precepte constitucional ni reglamentari, sinó de causes més profundes. I aquesta diferència explica moltes coses!
Francesc Cambó, Les Dictadures, 1929
A la web del Parlament nostrat, aquell que està al costat del zoo, no hi consten les intervencions dels Diputats.
1 comentari:
Potser és per estalviar-nos que ens posem vermells (allò que en castellà en diuen "vergüenza ajena".
Publica un comentari a l'entrada