L'idealista (primera part)

*Nota prèvia: Aquesta història és inventada, no és un cas real, malgrat que guardi relació amb alguns fets que sí han esdevingut.

Feia temps que no tenia trempera política. Des que "Alternativa Ciutadana" va aconseguir quatre regidors a les eleccions municipals del 95. Aquell mes de juny els alternatius van fer ajupir als sociates i als quatre botiguers convergents de tota la vida. Segons ells, va ser un autèntic exercici de democràcia i demostraren que un altre món és possible de la mateixa manera que un canvi de parella és possible i demanar un altre whisky també és possible sobre tot a certes hores de la nit.

El fet de no haver viscut cap episodi nacional èpicament correcte el tenia orfe. Feia poc que havia caigut el mur de Berlín i esperava que, tot aprofitant la ventada, de pas els freds bàltics s'enduguessin l'Estat espanyol. Uns quants endevinaires de l'esquerra (in)dependentista prediren aquest fet històric que, juntament amb l'incipent unió política europea, hauria d'haver precipitat la desaparició de l'Europa dels Estats, la desaparició d'Espanya concretament, que és el que l'interessava. Efectivament, les fronteres de l'Europa central i de l'est es remogueren. I prou. No cal dir que es van cobrir de glòria. Aquí no sols les fronteres no es mogeuren un milímetre, si no que la Unió Europea és allò que, en l'argot dels buròcrates d'Estrasburg, se'n diu un factor d'estabilitat.

La història d'Alternativa Ciutadana tenia tots els ingredients de l'heroïcitat. La policia municipal va enxampar dos amics seus mentres enganxaven els cèlebres cartells Palou i Segués Corruptes = P$C. No a la requalificació. Can Bernaus és nostre!. Allí van trobar el mannà buscat. Es van sentir els benaurats que tenen fam i set de justícia. S'encengué, doncs, la metxa.

De res van servir les trucades al carrer Nicaragua per part de les ments benpensants i prudents per a que els regidors socialistes retiressin la denúncia. No calia. Els alternatius i els sus amics van omplir de gom a gom la sala de vistes amb pancartes i botzines. Un esmorzar a les portes del jutjat i quatre proclames ocurrents van cridar l'atenció de les càmeres del telenotícies comarques. Fins i tot les pàgines de color salmó de "La Vanguardia" i l'"Avui" els dedicaren unes línies.

Se'n fotien de la claredat de les calúmnies. Els va sortir rodó, malgrat que la victòria legal va ser socialista. Com que el dret i la moral no sempre van junts o rarament van junts, els arguments clàssics dels alternatius triomfaren políticament: la denúncia era un atac contra la llibertat d'expressió, digués el que digués el jutge; els socialistes només pretenien fer una cortina de fum per amagar l'especulació, el deteriorament ecològic i el presumpte enriquiment injust.

Tan gran va ser la rebuda a l'arribada a casa que fins i tot van decidir presentar-se a les eleccions municipals: Alternativa Ciutadana. Tot, doncs, estava preparat: un lema rotund: re-vota't. Ara decidirem, lletres negres amb fons vermell, que cridaven a la rebel·lia progre; l'ara decidirem festejava els convergents. La foto de la llista, a les escales de Mas Bernaus. Una fòrmula per a guanyar.