Ahir deia que el PP i el PSOE fan d'aquestes europees un referèndum o un ajuste de cuentas sobre el 14 de març. El lema electoral del PSOE demostra que contra el PP vivien millor: tornarem a derrotar el PP. I a aquests, el cos els demana venjança: Vota el PP, passa-ho. Tots dos s'han apuntat, doncs, a l'estratègia d'en Carod als comicis al Congrés dels Diputats: "amb el vostre vot valoreu les decisions que he pres i el mal que m'han fet. Són un plebiscit, decidiu sobre mi".
Europa, doncs, sembla que no els interessa, segurament, perquè hi tenen coses a perdre. No els interessen certes reclamacions de més democràcia, les d'un Parlament amb més capacitat de decisió, el tema de l'ús del català, la desestatització, la pèrdua de sobirania i de quotes de poder amb l'entrada dels nous països, el procés de regionalització i la superació del marc de l'Estat. Per això posen uns candidats que se'ls ha passat l'arròs.
Els catalanistes, però, tampoc en restem lliures. Massa vegades hem buscat a Europa el que no sabem resoldre aquí: i com m'agradaria d'allunyar-me'n, nord enllà.. Hi veiem la porta de sortida a la incapacitat de resoldre el famós encaix (què malament sona aquesta paraula!). Volem que Europa ens resolgui el que nosaltres no sabem fer, tot ignorant que no se'ns donarà res que no ens haguem guanyat a casa.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
-
El panettone té la màgia del seu origen humil i popular. Es diu que va néixer a la cort del duc Ludovic Sforza a la nit de Nadal de 1496. El... -
Tinc un record inesborrable del meu padrí. Ell era el meu avi de Molins de Rei, en Joan Alari. En el nostre cas vam contravenir la tradició ... -
Si haguéssim de triar un dia per a portar un estranger al país, segurament el dia indicat seria sant Jordi. Molt sovint la força d’aquest...
1 comentari:
Publica un comentari a l'entrada