A Irene Polo. La Passió del periodisme. Cròniques (1930-1936) (Quaderns Crema, 2003) he trobat un periodisme fresc, directe, fet des del carrer. Una persona que amb prou feines estava a tercer de bàsica quan va haver-hi l'últim intent de cop d'estat militar no hi està acostumada.
És per aixo que s'ha d'agrair el recull d'articles a càrrec de Glòria Santa-Maria i Pilar Tur. Ens aporta articles memorables com "A la recerca de quatre paraules del Senyor Cambó" i reportages sobre una vaga a les mines de sal de Sallent, entre d'altres que traspuen proximitat, complicitat amb el lector. Irene Polo fou una periodista de vocació, no fou una professional de la ciència de la informació.
Em fa l'efecte que la meva generació ens hem acostumat a menjar malament, a un periodisme vanitós i prefabricat per les agències de notícies a base de bits. Un periodisme pedant de roda de premsa, encarcarat, massa tip de tot, pendent i dependent del poder polític. I mai havíem tingut tants mitjans i tanta llibertat. Potser seran certes les teories apocalíptiques del postmaterialisme.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
-
El panettone té la màgia del seu origen humil i popular. Es diu que va néixer a la cort del duc Ludovic Sforza a la nit de Nadal de 1496. El... -
Tinc un record inesborrable del meu padrí. Ell era el meu avi de Molins de Rei, en Joan Alari. En el nostre cas vam contravenir la tradició ... -
Si haguéssim de triar un dia per a portar un estranger al país, segurament el dia indicat seria sant Jordi. Molt sovint la força d’aquest...
1 comentari:
Gràcies, Teresa.
Publica un comentari a l'entrada