Que no ens prenguin més el pèl. Alguns partits polítics porten molt de temps renyant la ciutadania pel seu euro-escepticisme quan de fet, aquestes eleccions els importa un rave, més enllà de l'interès de l'obtenció d'uns bons resultats. Lamentaran la poca participació, seguiran donat-li voltes al tema, es preguntaran perquè la gent sent aquesta Unió Europea una realitat tan llunyana. Encara no sé com hi ha tanta gent que vota a les eleccions europees si molts partits -no tots- han transformat l'Eurocambra en un balneari de luxe per a pre-jubilats, si presenten uns candidats que són unes persones fracassades en anteriors empreses (Borrell, Obiols, Mayor Oreja, Vidal Quadras), si traven iniciatives sorgides des de la base social. I el gran menyspreu és, sens dubte, que un objectiu d'aquestes eleccions sigui l'anomenada clau interna, una segona volta per a revenjar el zapatasso o per consolidar-lo en cas dels socialistes.
Se n'ha parlat força del dèficit democràtic de les institucions comunitàries, dels governs aferrats dramàticament a un estatisme caducat, del model més diplomàtic que no pas democràtic de construcció europea. En parlarem demà.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Incerta glòria de Joan Sales.
De jovenet pensava que era un llibre religiós i m'atreia i em feia por "... La set de glòria es fa, en certs moments de la vida do...
-
Tinc un record inesborrable del meu padrí. Ell era el meu avi de Molins de Rei, en Joan Alari. En el nostre cas vam contravenir la tradició ... -
El panettone té la màgia del seu origen humil i popular. Es diu que va néixer a la cort del duc Ludovic Sforza a la nit de Nadal de 1496. El... -
els agrada solucionar problemes sense posar mala cara
3 comentaris:
No cal ni passar-hi paper de vidre...l'has clavat!
Com tu dius, demà més.Et llegiré.
Quina mandra, aquestes eleccions... Quina mandra!
És cert, Lola, aquestes eleccions són molt apàtiques
Publica un comentari a l'entrada