Ves al contingut principal

Leti i Lipe.
Col·laboració d'Elena Riart

Podríen ser els propers protagonistes de Walt Disney, però no. Estem parlant de la parella de l'any, si home...ell és de les galetes i ella la de les magdalenes! es van trobar en una festa de parvulari i des de llavors s'han fet inseperables...tant, que l'indústria dolça està buscant un format que pugui unir aquest parell de vicis matinals.

Qui ens ho diria que se'ns casaria el nen!tant ràpid i amb una de
casa!després de tanta rossa amb denominació d'orígen i el molt punyetero la tria d'Asturies...serà marketing reial o amor de veritat?. De la pasarel.la sueca, a la pantalla mediàctica. Com se li ha girat la truita a la Leti no? abans ens ho explica tot, i ara volem que ens ho expliquin tot d'ella, excepte l'època que va estar al costat de l'Urdazi, més que rés perqùe el conte d'en Pinocho ja ens el sabem tots.

Preparem les butxaques, si "Hacienda somos todos" ara no podem ser menys,però dic jo, què costaria invitar a un número concret de ciutadans de l'"España que iba bien!? a través d'un sorteig, o amb el número de la loteria, o en directe al un, dos ,tres ( ho dic per si remonten l'audiència)!ja que paguem tots almenys que hi siguem representats.

Aquest casament portarà cua ( i la Leti també). Si per di que la ex d'en Paquirri es pren un pienso especial acaparen totes les tardes de la semana, per seguir el casament de la Leti i en Lipe haurem de presenciar la Marató.

La darrera semana de maig ho veurem tot i més, segur que les crispetes i les pipes del país s'agoten, les revistes del cor patirán de taquicardia aguda, les mestresses de casa deixarán el menjar fet per tres dies i els marits a callar (pels que només parlen el llenguatge del fútbol: això és com un Barça-Madrid però amb força dosis d'amor).

En fi, s'acosta el casament de l'any!i quin any! hem passat del "I LOVE USA" al "USA no nos usa", d'un Cantinflas absolut, a un Calimero fet home, d'una botella buida de glamour a una soles con amores, d'un al.lèrgic al perejil a un amant de les espècies variades....en fi que colorín colorado ( i mai més ben dit, pel que fa al color) us desitjo un maig plè d'emocions fortes.
Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

L'impost sobre les begudes ensucrades

Diumenge al migdia un equip de TV3 ens va visitar a la botiga, Volien saber la nostra opinió sobre l'impost nou afegit a les begudes ensucrades.  Què busca aquest nou impost? Dissuassió? Recaptació? Un canvi d'hàbits?
A casa la cocacola no és el refresc més venut. Avui mateix hem servit més vermuts i sucs de taronja, comptats per separat, que cocacoles. I aigües, segurament, també. 
És clar que l'administració ha encetat la qüestió per la baula més dèbil: els usuaris i els restauradors. Fins i tot crec que no és un impost de naturalesa tècnica ni tampoc sanitària. És un impost ideològic, dirigit cap a una beguda concreta. Tampoc busca un incentiu. Si el busqués, per què l'administració no rebaixa a l'ensems, per exemple, l'IVA de la fruita al 4%, que faria feliços els pagesos, els venedors dels mercats i als usuaris?
I la pregunta que no agrada a l'administració, la d'ahir, la d'avui i la de sempre: No creieu que tots som responsables de prendre el…

Fer de padrí

Article per a la revista El Llaç de Molins de Rei

FER DE PADRÍ

A  l’igual que la majoria de vosaltres, tinc un record inesborrable del meu padrí. Ell era en Joan Alari, el meu avi de Molins de Rei. En el nostre cas vam contravenir la tradició de que el padrí regala la mona i la padrina el palmó.  La mona me la feien els avis forners de Corbera. Així, sempre vaig tenir un palmó de Molins de Rei, concretament de la Plaça de la Creu.

El padrí és un segon títol de l’oncle, amic o avi triat. De padrí te’n fan, però seran ell i el fillol els que aniran teixint una relació especial amb els anys. Cal, doncs, una voluntat per a exercir de padrí. L’immortal Vito Corleone diu que “els italians pensen que el món arriba a ser tan dur que cal tenir dos pares, per això tenen un padrí”. 

Des de temps immemorial els padrins han regalat ous als seus fillols per Pasqua. L’ou té  una gran simbologia: la closca representa la terra; la membrana, l’aire; la clara, l’aigua; i el rovell el foc i també el cos humà…

Catalunya espera al passadís

A Munic, la tardor del 1938, els quatre grans, Alemanya, Itàlia, França i la Gran Bretanya, van negociar el destí d'un petit país al qual van negar fins i tot el dret a la paraula. En una habitació apartada, els dos diplomàtics txecs van esperar tota la nit que els acompanyessin, al matí, per llargs passadissos, fins a una sala on Chamberlain i Daladier, cansats, enfasidits, badallant, els van anunciar el veredicte de mort. "Un país llunyà del qual en sabem poca cosa" (a far away country of which we know litle). Aquestes famoses paraules amb què Chamberlain volia justificar el sacrifici de Txecoslovàquia eren exactes. A Europa hi ha, d'una banda, els grans països, i de l'altra, els petits; hi ha les nacions instal·lades en les sales de negociacions i les que esperen tota la nit a l'avantcambra. 
El que distingeix les nacions petites de les grans no és pas només el criteri quantitatiu del nombre d'habitants; és alguna cosa més profunda: l'existència…