Ves al contingut principal

...Els angelets serraren...

El vint-i-cinque aniversari de la mort de Josep Pla constata que l'interes pel grafoman mante el nervi. Continuen apareixent noves aproximacions al personatge. Una de ben interessant -imprescindible- es el treball de Teresa Amat "Eixos turons... altius damunt del Pla", publicat al Quadern El País el 27 d'abril 2006, festa de la Mare de Deu de Montserrat. L'objectiu de la recerca es el repas de les referencies que la revista Serra d'Or, ai las!, feu sobre Pla des de 1959 fins i el 23 d'abril de 1981.

El 5 de maig, Enric Vila
escrivia a l'Avui que "el periodista no és el savi de la caverna de Plató que il·lumina la Veritat; veritats, per a la filosofia, la ciència i l'Església. El periodista prou fa si torna la caverna un lloc més habitable". Doncs be, els il.luminadors monsterratins de la catalana terra queden retratats. Disculpeu l'exces de metafores luminiques: Teresa Amat, tot i no ser periodista ni tenir malauradament cap columna als diaris, assenyala la incomoditat davant Pla dels que es preparaven per governar el pais culturalment i politica.

Pla no creia en la Veritat absoluta. Per tant, en aquella epoca d'utopies, els amants del model suec, txec o xines no sabien que coi fer del momumental torracollons. Ell, despres de viure tantes coses, nomes esperava una politica que permetes que els restaurants estiguessin oberts i que les clavegueres funcionessin. Dificilment podien encaixar. Ara be, una cosa es divergir i pensar que aquestes idees no son apropiades pel model de pais que tenim i l'altra, pero, es el silenci.

Als anys seixanta, un cop es veie que el regim franquista no cauria, tots els que tenien ambicions anaren situant-se per l'endema. No es gens aliena a la recerca, ans el contrari, les desavinences entre Jordi Pujol i Pla, tal com explica l'escriptor a Notes del capvesprol i que Pujol explica unes setmanes enrera. L'un anava pujant, l'atre ja estava de tornada i amb els peus a terra. L'escepticisme plania no quadrava amb la cosmologia montserratina ni amb la subliminitat d'un pais, una llengua, una fe, un poble, una muntanya, un club.
1 comentari

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya espera al passadís

A Munic, la tardor del 1938, els quatre grans, Alemanya, Itàlia, França i la Gran Bretanya, van negociar el destí d'un petit país al qual van negar fins i tot el dret a la paraula. En una habitació apartada, els dos diplomàtics txecs van esperar tota la nit que els acompanyessin, al matí, per llargs passadissos, fins a una sala on Chamberlain i Daladier, cansats, enfasidits, badallant, els van anunciar el veredicte de mort. "Un país llunyà del qual en sabem poca cosa" (a far away country of which we know litle). Aquestes famoses paraules amb què Chamberlain volia justificar el sacrifici de Txecoslovàquia eren exactes. A Europa hi ha, d'una banda, els grans països, i de l'altra, els petits; hi ha les nacions instal·lades en les sales de negociacions i les que esperen tota la nit a l'avantcambra. 
El que distingeix les nacions petites de les grans no és pas només el criteri quantitatiu del nombre d'habitants; és alguna cosa més profunda: l'existència…

Dijous gras

La festa de dijous gras roman als nostres dies gràcies a la botifarra d'ou, que trobem als mercats i a les xarcuteries d'elaboració pròpia, i també gràcies a la coca de llardons. En alguns indrets en diuen greixons -és el mot que fa servir Josep Pla- i a Molins de Rei se'n diu brescallons. Aquesta part del porc és el greix insoluble que queda entre la pell i el llard. Els millors llardons que hauré menjat els havia fet en Joan Garcias, de ca la modista de Corbera. Eren uns llardons frescos fregits amb poma. Cada dijous gras ell portava una bossa d'aquells llardons inoblidables a casa i el pare li'n feia una coca de dijous gras que era compartida i menjada a la taula rodona de la Diadema. No sé pas si hi haurà algun xarcuter que elabori uns llardons similars.

Aquest dia va més lligat a la matança del porc que no pas a carnestoltes. Al gener a les masies es matava el porc, sempre en lluna vella, i esdevenia una festa molt important per a tota la família, quan les fa…

Salvador Sostres al Velòdrom

Ahir vaig anar la presentació del llibre del Salvador Sostres "Viatge de noces" al bar Velòdrom. Quim Torra, Vicent Sanchís i Joan Laporta van parlar molt bé tant de l'autor com del llibre. Encabat en Sostres va explicar que un dels objectius del llibre és deixar palès que arreu del món, a tots els països, els seus habitants estimen la llibertat i els valors comuns (territori, llengua i independència) amb una excepció planetària: el Baix Llobregat. I va dir que, si celebren les noces de plata, hi anirà amb la seva dona per fer una crònica del no-amor al país. Avui he vist que alguns mitjans fan referència a l'esdeveniment, però no diuen ni mu sobre la xiulada que van rebre els periodistes per l'intent de derrocar Joan Laporta tot just fa un any. Els agraïments de Sostres cap al president del Barça van ser molt aplaudits. Els periodistes van marxar aviat amb la cua entre cames. Vaig veure-hi l'Arcadi Espada, en Sala Martín i el David Madí i vaig saludar en Joa…