Article publicat al Tot Molins, desembre de 2925
El primer Nadal de la història va ser molt problemàtic i sense comoditats: uns pastors que guardaven el ramat van rebre l’anunci d’un àngel que deia que el Messies esperat durant tantes generacions havia nascut a Betlem: «Trobareu un infant en una menjadora». Un estol dels exèrcits celestials va cantar el naixement d’un infant. Van trontollar moltes coses a Betlem. Va haver-hi recels polítics, actituds inhòspites, la visita inusitada d’uns mags d'orient i l’immediat exili de la família. Un prodigi increïble.
Les festes de Nadal són una gran energia inspiradora. Totes les expressions artístiques excel·leixen quan les interpreten. La cultura popular nadalenca va néixer i desenvolupar-se a les masies, als mercats i a dins i fora de les catedrals. El patrimoni gastronòmic és inacabable: necessitem els xarcuters i ells ens necessiten, sobretot aquest Nadal. La creativitat dels escriptors ha aportat novel·les, obres de teatre i poesia: a cal fuster hi ha novetat. Tenim la música clàssica i els top hit de les ràdios, Adeste fideles i les nadales gamberres. Tenim tot el cinema. I és Nadal a una escola rural i alhora a la Cinquena Avinguda. La humanitat és una taula ben llarga on seuen els Pastorets, els organitzadors d’actes solidaris, els artesans de figures de pessebre, el dimoni escuat, el Tió, Mr. Scrooge; fem-hi lloc als pastissers, als pessebres vivents, a les cantades corals, al metge de guàrdia que percep per un instant la brillantor mai vista d’una estrella, als que encara escriuen postals, a les àvies amb receptes tan antigues, als que reciten el vers dalt de la cadira, al monument al rabadà de Corbera, als que desafinem, als de la Comissió de Reis de cada poble i a un etcètera infinit.
La força irresistible del Nadal és la llum i l’esperança. Sense aquests components, el Nadal ens cau a terra, només hi veiem voràgine de despesa i ganes que arribi el 7 de gener. Què és el que hem d’esperar? L’altre dia, Àngels Camós, directora de Càritas Girona, deia unes paraules de gran intel·ligència espiritual: per Nadal, més que regalar objectes, podem compartir temps, escolta i proximitat. Són aquests gestos els que fan créixer la solidaritat i l’esperança a la nostra comunitat. També proposa celebrar la vida amb gratitud, posar les persones al centre i renovar els vincles. Bellíssim.
Un amic em preguntava si aquest any tindria ganes de celebrar el Nadal. Fa pocs dies hem perdut la mare i hem passat tot el periple hospitalari. Sento, però, que algú em sosté. Tinc el suport incondicional de la meva esposa, veig l’alegria dels meus fills preparant el Nadal a casa i a l’escola, i se’m passen tots els mals. G. K. Chesterton deia amb molt bon humor que un home ordinari i una dona ordinària amb uns fills ordinaris formen una cosa extraordinària: una família. A casa tenim moltes pegues, a part de les que no veiem, però el que sí que es percep és que en totes les tribulacions i mals moments, la família fa de xarxa i la pau interior de Betlem t'inspira allò que l'Àngel va dir als pastors: no tingueu por. I tant que celebrarem el Nadal!
Bon Nadal a tothom!
