"Per a un nord-americà una bona notícia és arribar a casa i dir «acabo d'unir el meu negoci al de Tal». Per a un català és «acabo d'establir-me pel meu compte»
D'això en diem el rei al cos. Un català, quan treballa sol, és un home d'un rigor mental extraordinari. Però, quan ha de treballar en companyia, els seus síl·logismes són absolutament bàrbars. De monarca visigòtic. Serà, potser, per una falla de la societat com a instrument solidari, serà per la seva situació singular, serà pel que sigui, però la veritat és que no ha sabut trobar la fórmula que uneix, que suma. Jo no he pogut oblidar les primeres lliçons del meu avi, que era comerciant i segurament esperava que jo també ho fos. Alhora que aprenia les quatre regles, m’aclaparava amb consells: «no facis societat amb ningú», «val més sol que mal acompanyat», «si tens socis, et robaran els quartos», i així, com una assignatura més, fins a l’infinit.
Fins que trobem una lògica menys abrupta que la de la solitud, més comunitària, més compatible, patirem.".
Manuel Ibáñez Escofet, "La corda fluixa".
#Pimes PIMEC Formació
