que quan entraven a robar a pagès es cridava per espantar els lladres:
Joan, ve'ls-hi al davant!
Pere, ve'ls-hi al darrere!
Josep, salta la paret!
La democràcia grega i la República romana
van durar molts segles perquè no hi havia distància entre la gestió pública i la privada. Es governava una família com es governava un territori. L'estat no era un ens abstracte, era una casa comuna, era la suma de famílies i municipis.
Ara ens trenquem les banyes amb la transferència i la participació. I els palaus de vidre i els controls, etc.
El nano de la botiga dels paquistanesos
A la plaça un nen d'uns sis anys s'entrebanca i la mare s'esglaia i corre cap a ell. Al cap d'un quart d'hora un dels nanos de la botiga dels indis li passa tres quarts del mateix. La criatura no demana auxili ni la mare s'inmuta. Ja sabem qui tirarà endavant d'aquí vint anys .
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
-
Tinc un record inesborrable del meu padrí. Ell era el meu avi de Molins de Rei, en Joan Alari. En el nostre cas vam contravenir la tradició ... -
Si haguéssim de triar un dia per a portar un estranger al país, segurament el dia indicat seria sant Jordi. Molt sovint la força d’aquest... -
La nit de sant Joan té un misteri ple de vitalitat, càlid i màgic.Totes les civilitzacions han celebrat l’arribada del solstici d’estiu i en...