Un poema de Walt Whitman

No dejes que termine el día sin haber crecido un poco,

sin haber sido feliz, sin haber aumentado tus sueños.

No te dejes vencer por el desaliento.

No permitas que nadie te quite el derecho a expresarte, que es casi un deber.

No abandones las ansias de hacer de tu vida algo extraordinario.

No dejes de creer que las palabras y las poesías sí pueden cambiar el mundo.

Pase lo que pase nuestra esencia está intacta.

Somos seres llenos de pasión.

La vida es desierto y oasis.

Nos derriba, nos lastima, nos enseña, nos convierte en protagonistas de nuestra propia historia.

Aunque el viento sople en contra,

la poderosa obra continúa:

Tu puedes aportar una estrofa.

No dejes nunca de soñar,

porque en sueños es libre el hombre.

No caigas en el peor de los errores:

el silencio.

La mayoría vive en un silencio espantoso.

No te resignes.

Huye.

«Emito mis alaridos por los techos de este mundo»,

dice el poeta.

Valora la belleza de las cosas simples.

Se puede hacer bella poesía sobre pequeñas cosas,

pero no podemos remar en contra de nosotros mismos.

Eso transforma la vida en un infierno.

Disfruta del pánico que te provoca

tener la vida por delante.

Vívela intensamente,

sin mediocridad.

Piensa que en ti está el futuro

y encara la tarea con orgullo y sin miedo.

Aprende de quienes puedan enseñarte.

Las experiencias de quienes nos precedieron de nuestros «poetas muertos»,

te ayudan a caminar por la vida

La sociedad de hoy somos nosotros:

Los «poetas vivos».

No permitas que la vida te pase a ti sin que la vivas.

Un poema de Walt Whitman

Sant Antoni Abat

He parlat de la Festa de Sant Antoni Abat a Ràdio Molins de Rei. 

https://www.radiomolinsderei.cat/programs/bondiaibonahora2016/radiomolinsderei_podcast_28002?s=2598&ref=tw




Això fa iaio

sembles una iaia, camines com un avi, repapieges, et fas vell, etc.
Aquestes expressions són la punta d'un iceberg que denoten menyspreu cap als avis.  I bé, tots aspirem a la immortalitat, però com a molt arribarem a avis. 

Pera ser inmortal no has de ser jove ni vell, has de ser generós

És una època en què els grans homes han deixat d'existir

«No existeixen ni els d'una banda ni els de l'altra. Ningú no creu en res i fins i tot l'Església ha fallat. Per la gent els grans homes són el metge, que els recepta per a una malaltia que no existeix el dentista; el curandero; l'arbitrista comarcal que els ha arreglat alguna cosa municipal o fiscal. Tots els problemes es trampejant-los. La gent vol cada dia més democràcia. Sempre m'ha semblat difícil, enormement difícil, en què pot consistir aquesta democràcia. Sense tertúlies de cafè i barberies freqüentades, la dialèctica —o sigui la democràcia d'abans de la guerra civil—s'ha acabat. La gent ha entrat en un mutisme total.

Josep Pla

Les coses canvien

Quan es canvia la forma de contemplar les coses, les coses que es contemplen canvien. I també les persones. 

Ryszard Kapuscinski a Egipte. "És fosc i no hi ha espai. La pujada

"és costeruda i tortuosa. Des d'aquí, des de dalt del minaret, si la mesquita funciona, el muetzí crida els fidels a la pregària cinc cops al dia. Els seus clams prolongats tenen la forma d'un càntic i sovint són molt bonics, sublims, colpidors i romàntics. No hi ha cap indici, però, que la nostra mesquita es faci servir. Es un lloc abandonat des de fa anys, ple d'olor de reclosit i de pols estantissa."


Las frases curativas

Las frases curativas constituyen el lenguaje del Alma. Son sencillas, expresan verdades y reconocen lo que existe, lo que hay. El poder de l...