Esquela

El dissabte 2 de desembre l'àvia va morir. La meva tieta, la meva germana i jo sabíem que havia fet un escrit per quan arribés el dia.  M'havia dit:-Com que tindreu tanta feina, al calaix de sota de la calaixera hi ha un escrit per  posar al recordatori.

El fet és que diumenge al vespre encara no s'havia trobat l'escrit. Al tanatori la meva germana em va ensenyar com seria el recordatori. Li vaig parlar d'un escrit i em va dir que no l'havien trobat. Al donar-li la pista del calaix, ella va tornar a casa a l'àvia i finalment va trobar aquest gran tresor. Va dins d'un sobre i està mecanografiat  que algú li va picar.

ASSUMPCIO BONSFILLS

Per posar a la meva esquela

ADÉU SIAU

Adéu siau, Freixinet, pàtria petita, poble que em vares veure néixer, créixer, cantar i jugar. Terra molt estimada, que als dinou anys vaig deixar, quedant-me amb el gran record dels bons pares

i germanes, amb qui tant ens hem estimat. També el record de la Mare de Déu del Miracle, que molt en la vida m'ha ajudat.

Adéu siau, poble de Corbera, que tan bona acollida em vares donar, trobant-hi gent noble i treballadora per a poder-m'hi emmirallar; i un marit, model d'home bo i pare dels nostres fills, que Déu ens va donar. Marit i pare fidel, honrat,prudent i noble; treballador incansable, sempre pensant en els altres i estimant- nos a tots amb un cor de veritat.

Adéu siau, fills i nets estimats; a tots vosaltres us dono les gràcies per les alegries i hores bones que m'heu fet passar. Les coses bones sobrepassen a les no tan bones i tristes, que també n'hem passat.

Adéu, Núria, estimada, sols per tu voldria viure, per a poder-te ajudar.

Ara, sols vull demanar-vos que seguiu el bon exemple del vostre pare i del que tots en sou testimoni.

Que al cel amb el Pare Etern i la Verge junts ens podem retrobar.

Assumpció Bonsfills

23-7-1992