Fe no es esperar

Vagi per endavant que el titol del post ja estava triat abans de llegir aquests dos agradabilissims comentaris. De tota manera, a bodes em convides!

Porto uns quinze dies una mica mogudets perque, un cop vaig arribar a Glasgow, vaig saber d'una oportunitat mes bona a Devon, es a dir, al sud-oest d'Anglaterra. Dotxe hores d'autobus i ja vam quedar definitivaments instal.lats. Soc Mortehoe, un poble de la costa atlantica que va acollir un vaixell nord-america que navegava cap a Normandia el 1943. Davant d'una platja ferestega hi ha un discret monument que ho recorda. Al meu hotel tambe hi ha una referencia a l'esdeveniment on s'agraeix l'hospitalitat de la poblacio autoctona, etc.

La feina de l'hotel es exigent pero tinc les principals necessitats cobertes, un sou mes que digne i la possibilitat de fer hores extres. Avui us escric, es el meu primer dia lliure, que normalment sera sempre dijous, com les minyones. He anat a Barnstaple, la poblacio amb mes serveis mes propera, he tingut uns quants problemes per cobrar el xec -aquesta gent no es fien ni de la mare que els va parir-, he anat a un College recomanat per veure els horaris de classes i inscriure-m'hi -hem fet sort, sembla-, he fet una cervesa i he buscat un cafe-internet i he transcrit quatre coses que tenia apuntades per mirar de fer un post.

Be, inicialment el titol del post ve que el diumenge a la tarda estava vagarejant la BBC tot esperant que el seu teletext dones els resultats de futbol. A aquelles hores feien un programa anomenat "Songs of Praise", en el que uns grups de pop resaven a ritme de pop. Abans de marxar recordo que el meu "enyorat" telenoticies portava que un jesuita proposava pregar amb cancons dels Pets, Gossos i altres "exquisiteses" musico-nacionals. Hom recordara una dels Pets que es diu "no soc un forat" que te una estrofa que fa "no es que em faci l'estreta o que sigui de l'opus dei". Ja ho veieu que de carallots n'hi ha a tot arreu.

Res, que continuo lamentant que el Vatica no revoqui l'excomunicacio a monsenyor Lefebvre. No tinc res en contra del Concili Vatica Segon, ni tampoc es possible la nostalgia per les misses d'esquena i en llati. Ara, musicalment no cal ni posar en marxa cap mecanisme de comparacio.

Sobre tot quan al mes d'agost vaig assistir al funeral per un familiar d'un amic meu i, al moment de l'ofertori, un benaventurat va puntejar amb la guitarra l'"Imagine" d'en Lenon. Llastima que no la cantessin! Em va semblar un ultim intent agonic per tornar-lo a la vida terrenal. Vull dir una tecnica de reanimacio basada en la musioterapia.

Aquest blog tambe necessitava una tecnica de reanimacio, no tant agressiva postser com l'Imagine, el qual precisament aquests dies he sentit mes del que es normal perque s'esta celebrant una conferencia del partit liberal democrata i em sembla que aquest es el seu himne i el seu simbol es un colom de color groc! Charles Kenedy ha sortit escollit nou lider d'un partit que fa mes de vuitanta anys que no governa, pero que se'ls veu molt ilusionats. Em recorden una mica a Esquerra Republicana o Inicitativa per Catalunya.

Apa, doncs, fins la setmana que ve!

*Demano excuses pels accents, que espero que seran acceptades.