El dia 27 vaig penjar una part trista de la vida de Lujan. El post pretenia contrastar "l'home de vida amb l'estretor inquisitorial i freda d'un taulell del ministeri d'hisenda". Vaig dur el llibre a Anglaterra i abans d'ahir vaig acabar-lo amb un gust amarg: Nestor Lujan va morir el 22 de desembre de 1995, la qual cosa desconeixia al moment d'escriure el post. A mes, tambe havia caigut a la trampa de recordar mes al bon vivant que no pas el periodista.
No estic massa al dia de tot el que publica la premsa catalana. Per tant, m'agradaria saber si s'ha publicat alguna remembranca en motiu del dese aniversari de la seva mort. De tota manera, sospito i sospito. Refugiar-se en la fugacitat del periodisme no es us argument creible per passar full d'aquesta manera. Perque no es nomes en Lujan l'oblidat. La gent de la revista Destino, Francesc Pujols o, fins i tot el mateix Pla, malgrat tot, han passat pel mateix trangol. No hi ha cap govern ocult que decideix qui mereix la posteritat i qui no: si que n'hi ha, pero, que promouen la indiferencia per motius ideologics, d'ignorancia, per tant. D'aixo se'n pot dir sectarisme amb tota tranquil.litat per part dels que tenen un concepte particular de la memoria historica.
Dic jo, entre fossa i fossa, no podriem donar una beca, per a que algu estudii, per exemple, les cartes dels lectors de la revista Destino,tal com reclama Agusti Pons al llibre?
No estic massa al dia de tot el que publica la premsa catalana. Per tant, m'agradaria saber si s'ha publicat alguna remembranca en motiu del dese aniversari de la seva mort. De tota manera, sospito i sospito. Refugiar-se en la fugacitat del periodisme no es us argument creible per passar full d'aquesta manera. Perque no es nomes en Lujan l'oblidat. La gent de la revista Destino, Francesc Pujols o, fins i tot el mateix Pla, malgrat tot, han passat pel mateix trangol. No hi ha cap govern ocult que decideix qui mereix la posteritat i qui no: si que n'hi ha, pero, que promouen la indiferencia per motius ideologics, d'ignorancia, per tant. D'aixo se'n pot dir sectarisme amb tota tranquil.litat per part dels que tenen un concepte particular de la memoria historica.
Dic jo, entre fossa i fossa, no podriem donar una beca, per a que algu estudii, per exemple, les cartes dels lectors de la revista Destino,tal com reclama Agusti Pons al llibre?
Per ultim, copio un text de Montserrat Roig del 15 de marc de 1974, en motiu d'una entrevista per ala revista Jano que va fer ella mateixa a Nestor Lujan:
Nestor Lujan, de todos es sabido, es un hombre liberal hasta la medula. Un hombre que ha combinado, no sin duros trabajos, liberalismo a la vieja usanza con el dificil ejercicio de la objetividad. Ser liberal en la Espana actual, en que cada palabra ha perdido su sentido, , es algo muy dificil. Ser liberal, hoy dia, significa ser combatido por casi todo el umundo. Por las izquierdas y por las derechas. Y lo mas triste del caso es que los liberales, que no son mas que viejos sonadores de una utopia jamas alcanzada en Espana, casi nunca han tenido la palabra. Ser liberal, hoy dia, es aceptarla evidencia de la mas desnuda soledad ideologica.
Nèstor Luján, el periodisme liberal, d'Agustí Pons, Editorial Columna.
1 comentari:
Ha dimitit el borratxo d'en Kenedy!A veure si en parles!
Publica un comentari a l'entrada