Ves al contingut principal

Antisemistismes

1. Finalment, he enllestit el canvi de casa i he comprat un ordinador portàtil. He pogut adequar el teclat a l'ortografia catalana i s'acaba, doncs,la coartada de no disposar del teclat idoni.

2. Fa tres setmanes parlava amb uns polonesos i en deien de tots colors sobre els jueus. A Polònia en tenen mal record per tots els trets arquetípics que se´ls atorga universalment. Afegien que als anys 30 els jueus van col.laborar amb els nazis i delataven polonesos. Avui, l'antic barri jueu de Cracòvia és una zona de bars i McDonald´s. Desgraciadament, no tinc contrapunts, perquè només he conegut una persona jueva fins al moment i en sé ben poca cosa. En aquests sentit, la meva situació no és massa diferent. Així, doncs d'on carai surten tants i tants prejudicis?

3. L'antisemistisme no morirà mai i s'adapta als temps. Ahir, barrejat amb la religió catòlica; avui, en forma d'ONG que vol
aturar la guerra. Les crides al boicot, però, mai s'apaguen.

4. Els mitjans de comunicació han esdevingut els advocats dels pobres i són uns dels grans responsables d'aquest pacifisme virtual i abstracte. Toni Sala, a "petira crònica d'un professor de secundària", deia, a propòsit dels murals que hom obliga a fer als nens, que els mestres creuen donar valors a la canalla, però en realitat els estan donant pistoles. La pau i la llibertat te les has de guanyar. I no em sembla que el cop de cassola sigui la millor manera d'ensenyar a rutllar el cervell.
Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

L'impost sobre les begudes ensucrades

Diumenge al migdia un equip de TV3 ens va visitar a la botiga, Volien saber la nostra opinió sobre l'impost nou afegit a les begudes ensucrades.  Què busca aquest nou impost? Dissuassió? Recaptació? Un canvi d'hàbits?
A casa la cocacola no és el refresc més venut. Avui mateix hem servit més vermuts i sucs de taronja, comptats per separat, que cocacoles. I aigües, segurament, també. 
És clar que l'administració ha encetat la qüestió per la baula més dèbil: els usuaris i els restauradors. Fins i tot crec que no és un impost de naturalesa tècnica ni tampoc sanitària. És un impost ideològic, dirigit cap a una beguda concreta. Tampoc busca un incentiu. Si el busqués, per què l'administració no rebaixa a l'ensems, per exemple, l'IVA de la fruita al 4%, que faria feliços els pagesos, els venedors dels mercats i als usuaris?
I la pregunta que no agrada a l'administració, la d'ahir, la d'avui i la de sempre: No creieu que tots som responsables de prendre el…

Fer de padrí

Article per a la revista El Llaç de Molins de Rei

FER DE PADRÍ

A  l’igual que la majoria de vosaltres, tinc un record inesborrable del meu padrí. Ell era en Joan Alari, el meu avi de Molins de Rei. En el nostre cas vam contravenir la tradició de que el padrí regala la mona i la padrina el palmó.  La mona me la feien els avis forners de Corbera. Així, sempre vaig tenir un palmó de Molins de Rei, concretament de la Plaça de la Creu.

El padrí és un segon títol de l’oncle, amic o avi triat. De padrí te’n fan, però seran ell i el fillol els que aniran teixint una relació especial amb els anys. Cal, doncs, una voluntat per a exercir de padrí. L’immortal Vito Corleone diu que “els italians pensen que el món arriba a ser tan dur que cal tenir dos pares, per això tenen un padrí”. 

Des de temps immemorial els padrins han regalat ous als seus fillols per Pasqua. L’ou té  una gran simbologia: la closca representa la terra; la membrana, l’aire; la clara, l’aigua; i el rovell el foc i també el cos humà…

Catalunya espera al passadís

A Munic, la tardor del 1938, els quatre grans, Alemanya, Itàlia, França i la Gran Bretanya, van negociar el destí d'un petit país al qual van negar fins i tot el dret a la paraula. En una habitació apartada, els dos diplomàtics txecs van esperar tota la nit que els acompanyessin, al matí, per llargs passadissos, fins a una sala on Chamberlain i Daladier, cansats, enfasidits, badallant, els van anunciar el veredicte de mort. "Un país llunyà del qual en sabem poca cosa" (a far away country of which we know litle). Aquestes famoses paraules amb què Chamberlain volia justificar el sacrifici de Txecoslovàquia eren exactes. A Europa hi ha, d'una banda, els grans països, i de l'altra, els petits; hi ha les nacions instal·lades en les sales de negociacions i les que esperen tota la nit a l'avantcambra. 
El que distingeix les nacions petites de les grans no és pas només el criteri quantitatiu del nombre d'habitants; és alguna cosa més profunda: l'existència…