Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Incerta glòria de Joan Sales.
De jovenet pensava que era un llibre religiós i m'atreia i em feia por "... La set de glòria es fa, en certs moments de la vida do...
-
Tinc un record inesborrable del meu padrí. Ell era el meu avi de Molins de Rei, en Joan Alari. En el nostre cas vam contravenir la tradició ... -
El panettone té la màgia del seu origen humil i popular. Es diu que va néixer a la cort del duc Ludovic Sforza a la nit de Nadal de 1496. El... -
els agrada solucionar problemes sense posar mala cara
7 comentaris:
I que duri. Però, de tant en tan escriu per a fer-nos-ho saber això de que la vida et va bé.
Salut,
Lola
L'enhorabona per la bona vida!
Però escolta, ¿vols dir que els que escriuen blogs és perquè la vida no els va bé? :-)
Avisa quan et deixis caure per aquí! (si és que te'n queden ganes, vist com està el pati de fora estant).
Que hi farem, si la bona vida t'aparta del blog!
Quan llegia alguns blogs catalans, estava convencut que als autors la vida no els anava be :-). Jo tambe he penjat articlets per desfogar-me. Ves, ara tinc altres distraccions plaents tan animals o tan humanes com penjar po(s)ts i olles. A vegades,, de tant pensar que podria escriure o s'assecava el cervell o em sobrava un bull. El rec sanguini ha d'estar mes ben repartit.
No ho se, ara no em ve tant de gust. De tota manera, no es la meva intencio decebre a aquests lectores i lector tan distingits.
Fa un mes vaig anar a veure un amic a Newbury, al sud d'Anglaterra. Mentre l'esperava, a prop de l'estacio de trens, hi havia un cementiri. Com que trigava a arribar, vaig fer una volteta pel cemetiri i, guiata, vaig veure aquest precios epitafi del 1742:
Tom Smith is dead, and here he lies,
Nobody laughs and nobody cries;
Where his soul's gone, or how it fares,
Nobody knows and nobody cares.
Doncs be, mes o menys, a excepcio de vosaltres, es el que li passa al ribot.
a mi la vida em va bé o malament?
si tienes un momento pasa, gracias por todo
Publica un comentari a l'entrada