Una agencia de treball ("God save the agencies") em va trucar per una feina que m'agradaria molt fer-la. Aixi doncs, torno a ser Anglaterra i ja parlare un altre dia de Budapest i Viena.
No se de que va el pla Bolonya. He trobat molt interessant un article de Jordi Graupera al Singular Digital i tambe de Miquel Colomer a la pagina de Salvador Sostres. Aquesta dialectica coincideix amb una noticia del Times sobre les revoltes a Franca contra Sarkozy. El Times explica el cas de Julie Coudry, una de les liders de les barricades de Paris contra Chirac ara fa dos anys que, encara estudia Eonomiques a la Sorbona, i ara intenta aturar les protestes.
No vaig tenir una vida universitaria diguem-ne activa: no anava a manifestacions ni vagues ni crec que vaig votar mai a les eleccions al claustre o delegats i tot plegat. No es que em dediques a estudiar, senzillament no m'atreia. Nomes estava al cas de tafaneries que explicaven els amics que eren en aquests llocs. I passat un temps crec que els estudiants tenen rao poquissimes vegades.
Entre Oxford i les cassolades, l'eleccio es facil. La universitat anglesa no funciona com una roda. pero, mireu, permet que els estudiants marxin de casa, demanin un credit i quan acabin els estudis el paguin. Ja parlare un altre dia una mica mes sobre la universitat anglesa.
No se de que va el pla Bolonya. He trobat molt interessant un article de Jordi Graupera al Singular Digital i tambe de Miquel Colomer a la pagina de Salvador Sostres. Aquesta dialectica coincideix amb una noticia del Times sobre les revoltes a Franca contra Sarkozy. El Times explica el cas de Julie Coudry, una de les liders de les barricades de Paris contra Chirac ara fa dos anys que, encara estudia Eonomiques a la Sorbona, i ara intenta aturar les protestes.
No vaig tenir una vida universitaria diguem-ne activa: no anava a manifestacions ni vagues ni crec que vaig votar mai a les eleccions al claustre o delegats i tot plegat. No es que em dediques a estudiar, senzillament no m'atreia. Nomes estava al cas de tafaneries que explicaven els amics que eren en aquests llocs. I passat un temps crec que els estudiants tenen rao poquissimes vegades.
Entre Oxford i les cassolades, l'eleccio es facil. La universitat anglesa no funciona com una roda. pero, mireu, permet que els estudiants marxin de casa, demanin un credit i quan acabin els estudis el paguin. Ja parlare un altre dia una mica mes sobre la universitat anglesa.
2 comentaris:
Jesús,
A l'Olla de Grills s'ha obert un debat interessant: o PSOE=PP o CAT=PSOE.
http://olladegrills.wordpress.com/2007/11/18/o-psoepp-o-catpsoe/
T'hi apuntes?
Marc Arza
www.catalunyafastforward.blogspot.com
Ei Jesús,
finalment has tornat, i pel que llegeixo, ho fas ple d'energia i d'experiències vivificants.
Em fa molta gràcia tot el que expliques sobre l'Europa de l'Est, ja fa uns anys que estic tocat d'aquest interès, aquest octubre he començat un màster d'història del món a la UPF i estic pensant centrar la meva tesina, prèvia la tesi doctoral, en els esdeveniments que es van produir a la Galítzia durant l'ocupació nazi, en especial l'enfrontament sagnant entre ucraïnesos i polonesos i l'actitud de les diferents comunitats envers la persecució dels jueus i l'ocupació alemanya. Tot just estic en la fase prèvia, potser al final em decanto per un tema més pròxim, però de moment vaig en aquesta direcció.
Abans d'ahir em vaig trobar el teu pare al carrer i vam estar xerrant una estona, em va comentar que aviat tornaràs. A veure si almenys aquest Nadal podem quedar algun moment. A reveure Jesús.
Publica un comentari a l'entrada