No a La Vanguardia en català

Hi ha una campanya a la xarxa que demana una edició escrita en català de La Vanguardia. Com la majoria de coses d'aquest país, està feta des de la bona fe i des del catalanisme. Una edició d'un diari en català sempre serà una bona notícia. En aquest cas, però, en discrepo. El problema de La Vanguardia no és que estigui redactat en castellà. És la filosofia del Grup Godó, el seu estil xaró i aquest tractar el país des del regionalisme més provincià. No és una cosa d'avui: Gaziel, Xammar i Pla ja en van parlar molts anys abans. Per això que una edició catalana faria més mal que bé.

Fa temps que vaig deixar de compar-la. El problema no és comprar-la, és llegir les cròniques internacionals tan mediocres i les infumables notícies polítiques. Pel que fa als esports, segueixen en el seu nunyisme acrític. Ells van liderar el tinglado mediàtic contra Laporta.

El millor de La Vanguardia no són els seus redactors. Són Màrius Serra, Anton M. Espadaler, Porcel i Quim Monzó. I res més. Una edició en català permetria llegir-los en la seva llengua. És cert. Arrossegaria molts més llectors a la llengua.

El que em fa més por que una pedregada és que una edició catalana encara faria passar més bou per bèstia grossa. Tot el seu espanyolisme i estupidesa serien molt més solubles doant el sentimentalisme del país. Per tan, escolteu, que les potineries les facin en la seva llengua i que publiquin els articles dels autors que normalment escriuen en català en la nostra. I la resta, que se la confitin, de manera cordial.

2 comentaris:

Daniel Vicente Carrillo ha dit...

Són reflexions com aquesta les que demostren que per a un nacionalista la llengua no es més que un instrument polític, tot i que ens la vengui com una categoria antropològica d'allò més quintaessencial.

esparver ha dit...

irichc, no fotem palles mentals.

Jo penso que des de el punt de vista estrictament lingüístic que La Vanguardia tingués una edició en català seria bo.

Des de el punt de vista nacional hi veig moltes ombres. La Vanguardia ha fet molt papanatisme i molt nacionalisme espanyol.

És pot fer nacionalisme espanyol en català (si no llegiu el TBO, perdó, El PERIODICO), però pot reforçar la llengua... I Catalunya sense la llengua és poca cosa.

Si sou servits

Feia anys que no sentia l'expressió "si sou servits". La diu la persona que comença a menjar al qui té al costat i no menja. A...