De guardans i ases...

La setmana de Pasqua va començar amb una pudoreta: la nova cadira de l'Ignasi Guardans, tant cofoia com fishy. En Toni Aira ho explica molt bé avui al Singular Digital.

Enmig del garbuix de l'endogàmia dels partits polítics, de les llistes obertes i de la xerrameca sobre les noves formes de participació, hem tornat a exercir allò que fem quan volem ser normals i no ens veiem amb cor de ser-ho: fer passar bou per bèstia grossa.

-Bon dia, què hi ha l'Ignasi Guardans?
-No, és a Nicaragua.
-En una missió de la UE?
-No pas, ha anat a buscar la butlleta de militant. I a més, el filmaran i tot.

1 comentari:

Adrià Izard ha dit...

El Guardans s'ha passat, és normal que estigui raviós però aquesta traició no l'ha pot fer.

l'odi

Quin efecte va causar la publicació de "La cabana de l'oncle Tom? @DaleCarnegie ho explica a" Lincoln the unknown". -  ...