I també va ser molt divertit el dia d'anar comprar regals de Nadal. Vàrem agafar els diners de les nostres guardioles, els que havíem estalviat durant tot l'any, i vàrem anar tots tres al centre a comprar els regals. La plaça era plena de neu i d'avets i la gent entrava i sortia de les botigues. En Jonas i jo volíem comprar una nina per la Lotta, així que li vàrem dir que es quedés a fora al carrer i ens esperés mentre entràvem a la botiga de joguines.
-Però no pots mirar- va dir en Jonas.
-No, però
pots mirar l'aparador de la pastisseria d'en Karlman.
I la Lotta ho
va fer, perquè hi havia moltíssims porquets de massapà, i l'aparador d'en
Karlman era ple de coses bones.
Quan en Jonas
i jo havíem comprat la nina i sortírem al carrer, la Lotta havia desaparegut!
Però de sobte va sortir de la pastisseria d'en Karlman.
-Què has fet?
- va preguntar en Jonas.
-T'he comprat
un regal de Nadal - va respondre la Lotta.
-I què has
comprat? - va demanar en Jonas.
-Un pastisset
de nata -va contestar la Lotta.
-Oh, mira que
n'ets de beneita! No serà bo per Nadal! -va dir la Lotta-. I per això me l'he
menjat.
I just en
aquell moment passava el pare pel carrer. Ell no sabia que nosaltres estàvem
sols comprant els regals de Nadal.
-Aquests
nens, em sembla, que els he vist en un altre lloc, però no recordo on -va dir
el pare-. Però semblen tan macos, que crec que els convidaré a berenar.
I ens posàrem ben contents. Vàrem beure xocolata
desfeta i menjàrem tots els pastissets que ens agradaven. Estàvem asseguts al
sofà d'en Karlman i estava ple de gent. Tothom parlava i tenia paquets
embolicats que acabaven de comprar. A fora el carrer nevava i els pastissets
eren plens de nata i va ser un dia molt divertit.
Ens ho
passem tan bé per Nadal!
Astrid
Lindgren
