Als quinze dies
evites les passeres;
evites les passeres;
als quinze anys
mostres les petjades
mostres les petjades
de quimeres
ja oblidades.
No recordes la nostàlgia
d'una infantesa gronxada
a la branca d'aquell arbre.
Fulla reencarnada
en una crònica
escrita de matinada.
Busca l'eternitat el teu autor.
Mirall dels dies passats,
has perdut ta lluentor,
però ens recordes
que res és fugaç
ni caduca la tardor.
L'hemeroteca
és el teu celler
on maduren
els millors,
suportant la vanitat
dels homes
i les misèries
d'aquest món.
Vell diari
que engrogueixes
esdevindràs de nou marró.
No tornaràs a l'arbre
ni recuperaràs cap verdor.
Que ningú estripi ta maduresa,
no encenguis mai cap foc.
El teu geni literari,
estimat i vell diari,
serà una eterna tardor.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada