Els digitals van plens dels efectes de la COVID sobre la Rambla. Sense la pandèmia, les notícies de l'agost parlarien de la turismefòbia, que som un país de cambrers, dels productes extraterritorials que s'hi ofereixen, del model de ciutat, de la desconexió entre aquest passeig i el pais, etc.
El fet és que actualment la Rambla és buida i encara és aviat per saber com serà després de la COVID, és a dir, com serà el món un cop haurem superat la pandèmia. La Rambla és el món, el món és la Rambla. Això ho explica molt bé Enric Vila al llibre "Breu història de la Rambla". Es diu que a l'agost hi ha més temps per llegir i els amics, els diaris, les ràdios recomanen llibres. Jo recomano aquest. Vila hi transcriu el fragment de les memòries de Barack Obama a Barcelona:
"A les seves memòries, el president dels Estats Units, Barack Obama, també parla del passeig. Obama va venir a Europa buscant-se a si mateix i, esclar, algú que es busca a si mateix no pot deixar de passar per Barcelona. Quan va arribar a la ciutat, l'acompanyava un desconegut que se li havia enganxat durant el viatge. <<com es deia aquell home? No ho sabria dir, només sé que estava famolenc i que era lluny de casa; era un de tants fills de les excolònies -algerians, antillans,, pakistanesos- que travessava les barricades dels seus antics amos, mirant d'organitzar la seva invasió esparracada i atzarosa.>> Obama explica que tot anant cap a la Rambla es va sentir com si conegués aquell home perfectament, <<com si venint de dos extrems oposats de la terra, tots dos estiguéssim fent el mateix viatge>>. És a dir, que abans de trepitjar el passeig el mite ja l'havia seduït. La Rambla com si fos Roma o la Meca".
Sabem com és la Rambla durant la pandèmia, una escenificació del parèntesi de la globalització, de la llibertat condicional en la que viu el planeta, una pausa de la llibertat, de la brutal crisi ecònomica, una metàfora del canvi de model que arribarà sí o sí, un nou paradigma no escollit. No sabem com serà, si tornarà a ser un emplaçament turístic, si serà comercial, artístic, cultural, una àgora mundial. El geni barceloní sempre s'hi ha adaptat. La Rambla sempre serà el mirall dee la quotidianitat i no valdrà dir "ja no és el que era". Mai ha estat el que era. Ah, i per saber com ha estat la Rambla en les diferents èpoques compreu i llegiu el llibre d'Enric Vila.
