Un sóc desarrelat, però encara viu

Escapçat i encara sòlid. El gruix de la natura i la tradició El  día que cremi serà l'escalf últim del  poble, del camp, de la vida.
a
Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)

Camí de sirga

«La població havia viscut prop d'un segle entre mines de lignit i la pols del carbó se li havia adquirit igual que una pell d'ombra;...

  • Saps per què el Tortell de Reis és rodó?
     Saps per què el el Tortell de Reis és rodó? Primer de tot perquè fa colla i ajunta. Tant se val on comença o on acaba el grup. També perquè...
  • Sobre els sous dels polítics
    Dono una perspectiva absolutament diferent a la qüestió dels sous dels polítics. Us transcric un fragment de les memòries de Cambó. Per a el...
  • Vull ser polones
    La gent de l'Europa central ens passaran al davant. Als que m'he trobat tenen dues coses importantissimes: ganes de viure i estan ac...