Quan la fam ho assolava tot a Sharavati, Buddah preguntà als seus seguidors:
«Qui de vosaltres vol assumir el deute de donar menjar als afamats?»
El banquer Ratnakar mogué el cap i digué: «Tota la meva fortuna no seria suficient per saciar els que tenen fam».
Jaysen, el cap de l'exèrcit del rei, digué: «Donaria de bon grat la meva sang, però no tinc prou menjar a casa meva».
Dharmpat, que posseïa grans extensions de terra, digué sospirant: «El dimoni de la secada ha xuclat els meus camps i els ha deixat eixuts. No sé ni com podré pagar els meus tributs al rei.»
Aleshores Supriya, la filla del captaire, es posà dreta, saludà i digué dolçament: «Jo donaré menjar a tots els qui pateixen fam.»
«Com?», preguntaren tots amb sorpresa. «Com penses que podràs aconseguir el que et proposes?»
«Jo sóc la més pobra de tots.», digué Supriya, «i aquesta és la meva força, perquè tinc la meva caixa i els meus queviures a cada una de les vostres cases.»
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada