Encara no he tingut l'oportunitat de llegir el manifest “Por un nuevo partido político en Cataluña” i, per tant, no se què és realment el que els autors propugnen. Tot i això, hom ja fa cabòries sobre quin seria el partit que en sortiria més malparat. Jo ho tinc claríssim: el PSC. Per tant, discrepo de l'article d'en Ferran Sáez ahir a e-notícies.
A les eleccions autonòmiques de l'any 1995 el senyor Vidal-Quadras va treure 17 diputats. El Partit Popular mai havia tret 10 dipùtats. No entenc perquè Pujol va demanar el cap de Vidal-Quadras al Majèstic. Malgrat que CiU va fer una davallada espectacular, les propostes vidalquadrianes van afectar profundament els resultats socialistes. Si jo fos un dirigent de CiU pregaria per a que el "nuevo partido político en Cataluña" es formés d'una vegada. Són els únics que podrien robar vots al PSC i donar, paradoxalment, la vicòria a un partit nacionalista, català en aquest cas.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
-
El panettone té la màgia del seu origen humil i popular. Es diu que va néixer a la cort del duc Ludovic Sforza a la nit de Nadal de 1496. El... -
Tinc un record inesborrable del meu padrí. Ell era el meu avi de Molins de Rei, en Joan Alari. En el nostre cas vam contravenir la tradició ... -
Si haguéssim de triar un dia per a portar un estranger al país, segurament el dia indicat seria sant Jordi. Molt sovint la força d’aquest...
7 comentaris:
Vaja, sorprès ? Jo gens ni mica. Aquest tema ve perfectament al cas d'allò que et vaig comentar, de gent com l'Arcadi Espada/Espasa i tots els seus amiguets (De Carreras, Ivan Tubau -uf-, Albert Boadella...). Precisament per tot això m'estranyà profundament veure-hi un enllaç (a l'Arcadi) al teu notable blog.
Bonic manifest per cert, em recorda tremendament els postulats lerrouxistes i el manifest contra el català (amb Losantos al capdavant), de quan feia pocs anys que el tiet Paco estava criant malves. Com es deia, Manifest dels 200 o alguna cosa així, oi ?
Tornem a les mateixes tonteries populistes de sempre, la MEITAT exacta de catalans corresponen a la classe treballadora oprimida castellanoparlant d'esquerres i putejada per exactament l'altra MEITAT de catalans, que són obviament burgesos, dretans, fatxes, catalanoparlants i rics.
El més fort és que hi ha gent que es creu eixes tonteries, i gent que els en fa propaganda. I molta gent del PSC-PSOE que no s'atreveix a defensar les mateixes tonteries, tot i que hi està d'acord al 100% (Corbacho's, De Madre's, Montilla's ...).
Alguns encara estan a les trinxeres. És curiós, per això, constatar que gent com Boadella & altri no es situin a la banda dels rics. Si ells són els pobres, jo què sóc, de 8è món ?
Pobrets.
Afegiré una declaració que he llegit al diari nonacionalista La Razón, del propi Espada:
"Nosotros no somos nacionalistas. Somos españoles de un Estado creado. Unico tangible, y todo los demás entra dentro de los sentimientos privados." Arcadi Espada
M'encanta quan algú comença dient "yo no soy nacionalista". Són com els que comencen dient "yo no soy racista". És la coletilla per a justificar tota la merda que deixaran anar a continuació.
També s'usa molt el terme "yo quiero mucho a Cataluña" com a inici.
Vist el que ha passat després del 2000 i del desembre 2003, tàcticament, hi coincideixo.
Abans, però, quan les dretes espanyoles van guanyar a les urnes i van governar, en minoria, semblava que podien ser més semblants a la UCD que a l'AP. El 2000, amb majoria absoluta es va veure que no, clarament. Havia estat un mirall.
L'altre element a considerar és el factor de divisió social entre la societat catalana que un nou partit un xic -o un molt-lerrouxista pot dur a terme. Vist, però, el que ha fonamentat l'acció tripartita (ressentiment, divisió entre bons i dolents), potser sí que ja es hora que el magma electoral del PSC-PSOE es subdivideixi.
En tot cas, l'estratègia dita per en Carod, de guanyar electorat per a ERC als nuclis més estrictament psocialistes, s'ha demostrat, també, 100% errònia i equivocada. No s'ha produit.
Tanta por us fa una gent que fa 20 anys que diuen com s'han de fer les coses però que no tenen ni els calers ni els pebrots per fer-les?
Res, home, formen part del paisatge
Por ? Ben al contrari, com et deia no estic gens sorprès (en aquest petit país nostre ens coneixem tots des de fa temps, ningú es pot fer passar pel que no és). El que em sorprèn és que tu enllacis algun d'aquests il.luminats, això és tot :)
Y cierra españa, que diria l'Arcadi.
En la Dictadura De Carreras podía ser del PSUC tranquilament, perque el seu pare franquista el podia treure de la preso en 24 hores. Boadella era "indiferent" al règim (lo de La Torna s'hi va atrevir quan Franco ja era mort) i va deixar "penjats" als seus excompanys dels Joglars que encara se'n recorden de la seva mare. L'Ivan Tubau feia pel.licules del Curro Jimenez a la televisió franquista...
Tots ells la esquerra "de saló" sense mullar-se i amb l'espatlla ben coberta.
Abans que res haurioen de demanar perdó per haver recolzat, promocionat i recomanat a centenars d'alumnes la dictadura del proletariat. Quina cara !!
http://www.racocatala.com/articles/8040
Publica un comentari a l'entrada