Senz'altro

Frattelli d'Italia,

L'Italia s'é desta.

Al toro di Spagna

tagliara la testa

El timo de l'estampeta

En Luis, com altres portuguesos que he conegut, és molt simpàtic i parla l'espanyol i l'anglès a la perfecció. Els portuguesos saben moltes més coses d'Espanya i Catalunya que no pas nosaltres de Portugal. Li molesta el complexe de superioritat dels espanyols. Està al cas de les peticions d'unir políticament la península ibèrica i no entén com hi ha algú que se li acudeixi la facècia. Saltem d'un tema a l'altre i anem a parar a les aparicions de Fàtima.

Em diu que és un escàndol, un muntatge inacceptable de la guerra freda i del nacionalcatolicisme portuguès. Diu que és un fet poc esclarit i que fou utilitzat en contra de la proclamació de la república portuguesa a principis del segle 20, després per Salazar i sempre evitant la separació de l'església i l'estat.

Li dic que al meu país la verge s'ha aparegut a molt poca gent. Som un país "sense místics ni grans capitans", que diu en Raimon. Catalunya és més de marededéus trobades. Si el misteri de Fàtima és una de les grans incògnites del segle 20, jo m'ho miro d'un tros enllà. Penso que en Luis té raó, en sabem alguna cosa cap a on ens porten aquests deliris nacionalcatolicistes, avui en forma d'ones hertzianes tan populars. Que Déu els conservi la independència.

Glory hunters

Un glory hunter és un aficionat al futbol que canvia d'equip segons l'època, la popularitat i els resultats. Tot i que La Premier League i la Lliga dels Campions són uns grans fenòmens mediàtics que estenen aquesta pràctica, a Anglaterra no ha minvat el suport als equips petits de la Premier o als de divisions inferiors. L'Exeter City juga a una divisió semblant a la del Barça B i, malgrat això, l'estadi s'omple.

Aquests dies d'Eurocopa tot el país és un glory hunter. Anglaterra no s'ha classificat per jugar l'Eurocopa. La BBC i la ITV tenen els drets de retransmissió. Per a que l'interès no minvi, als anuncis corporatius surten jugadors de la premier (Cristiano Ronaldo, Cesc Fàbregas o Peter Cech) vestint les samarretes dels seus equips, no les de la selecció. També surten aficionats anglesos als que se'ls pregunta quina selecció animaran. Espanya els agrada.

També sóc un glory hunter, m'encantaria veure el meu país jugant l'Eurocopa i també m'encantaria que Xavi, Puyol i Capdevila no se'ls fes incòmoda la recerca de la glòria.

Les primàries d'ERC i els convergents

En aquestes eleccions d'ERC, als convergents ens ha passat el mateix que als europeus durant unes eleccions americanes. Teníem un candidat preferit, sabíem que hi havia més coses en joc, teníem uns insteressos i uns desitjos i sabíem que la trascendència dels comicis anava més enllà de les sigles del partit republicà, en ambdós casos. No ha guanyat el candidat que molts convergents (europeus) esperaven. Molt convergent votava Carreteroa les enquestes de Vilaweb i de l'Avui. Molt europeu votava Kerry i Obama a Europa. "Junts podem" diuen Obama i Carretero. Sí, és clar, però només vota qui en té el dret! Va guanyar Bush i ha guanyat Puigcercós i Ridao. Felicitats i visca els republicans. I visca les primàries.

ERC no ha estat mai el meu partit. Malgrat certes coses, ho han fet molt bé. Ha estat un exemple.