En Luis, com altres portuguesos que he conegut, és molt simpàtic i parla l'espanyol i l'anglès a la perfecció. Els portuguesos saben moltes més coses d'Espanya i Catalunya que no pas nosaltres de Portugal. Li molesta el complexe de superioritat dels espanyols. Està al cas de les peticions d'unir políticament la península ibèrica i no entén com hi ha algú que se li acudeixi la facècia. Saltem d'un tema a l'altre i anem a parar a les aparicions de Fàtima.
Em diu que és un escàndol, un muntatge inacceptable de la guerra freda i del nacionalcatolicisme portuguès. Diu que és un fet poc esclarit i que fou utilitzat en contra de la proclamació de la república portuguesa a principis del segle 20, després per Salazar i sempre evitant la separació de l'església i l'estat.
Li dic que al meu país la verge s'ha aparegut a molt poca gent. Som un país "sense místics ni grans capitans", que diu en Raimon. Catalunya és més de marededéus trobades. Si el misteri de Fàtima és una de les grans incògnites del segle 20, jo m'ho miro d'un tros enllà. Penso que en Luis té raó, en sabem alguna cosa cap a on ens porten aquests deliris nacionalcatolicistes, avui en forma d'ones hertzianes tan populars. Que Déu els conservi la independència.
Em diu que és un escàndol, un muntatge inacceptable de la guerra freda i del nacionalcatolicisme portuguès. Diu que és un fet poc esclarit i que fou utilitzat en contra de la proclamació de la república portuguesa a principis del segle 20, després per Salazar i sempre evitant la separació de l'església i l'estat.
Li dic que al meu país la verge s'ha aparegut a molt poca gent. Som un país "sense místics ni grans capitans", que diu en Raimon. Catalunya és més de marededéus trobades. Si el misteri de Fàtima és una de les grans incògnites del segle 20, jo m'ho miro d'un tros enllà. Penso que en Luis té raó, en sabem alguna cosa cap a on ens porten aquests deliris nacionalcatolicistes, avui en forma d'ones hertzianes tan populars. Que Déu els conservi la independència.
1 comentari:
Home, si fem una mica d'història, de místics n'hem tingut; de la oposició i estranys, però Llull va ser una gran místic i els cabalistes gironins també.
De grans capitans, home, Nelson (sabent-ho o no) copia a Llúria (encara que el nostre va ser més animal encara).
I, ara que no ens llegeix ningú, del Nacionalcatolocismo espanyol, alguna cosa hi tenen a veure els bisbes catalans de la segona meitat del XIX. Per cert, època d'una gran productivitat de sants catalans...
Publica un comentari a l'entrada