Passa al contingut principal

Les primàries d'ERC i els convergents

En aquestes eleccions d'ERC, als convergents ens ha passat el mateix que als europeus durant unes eleccions americanes. Teníem un candidat preferit, sabíem que hi havia més coses en joc, teníem uns insteressos i uns desitjos i sabíem que la trascendència dels comicis anava més enllà de les sigles del partit republicà, en ambdós casos. No ha guanyat el candidat que molts convergents (europeus) esperaven. Molt convergent votava Carreteroa les enquestes de Vilaweb i de l'Avui. Molt europeu votava Kerry i Obama a Europa. "Junts podem" diuen Obama i Carretero. Sí, és clar, però només vota qui en té el dret! Va guanyar Bush i ha guanyat Puigcercós i Ridao. Felicitats i visca els republicans. I visca les primàries.
ERC no ha estat mai el meu partit. Malgrat certes coses, ho han fet molt bé. Ha estat un exemple.
Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Dijous gras

La festa de dijous gras roman als nostres dies gràcies a la botifarra d'ou, que trobem als mercats i a les xarcuteries d'elaboració pròpia, i també gràcies a la coca de llardons. En alguns indrets en diuen greixons -és el mot que fa servir Josep Pla- i a Molins de Rei se'n diu brescallons. Aquesta part del porc és el greix insoluble que queda entre la pell i el llard. Els millors llardons que hauré menjat els havia fet en Joan Garcias, de ca la modista de Corbera. Eren uns llardons frescos fregits amb poma. Cada dijous gras ell portava una bossa d'aquells llardons inoblidables a casa i el pare li'n feia una coca de dijous gras que era compartida i menjada a la taula rodona de la Diadema. No sé pas si hi haurà algun xarcuter que elabori uns llardons similars.

Aquest dia va més lligat a la matança del porc que no pas a carnestoltes. Al gener a les masies es matava el porc, sempre en lluna vella, i esdevenia una festa molt important per a tota la família, quan les fa…

Salvador Sostres al Velòdrom

Ahir vaig anar la presentació del llibre del Salvador Sostres "Viatge de noces" al bar Velòdrom. Quim Torra, Vicent Sanchís i Joan Laporta van parlar molt bé tant de l'autor com del llibre. Encabat en Sostres va explicar que un dels objectius del llibre és deixar palès que arreu del món, a tots els països, els seus habitants estimen la llibertat i els valors comuns (territori, llengua i independència) amb una excepció planetària: el Baix Llobregat. I va dir que, si celebren les noces de plata, hi anirà amb la seva dona per fer una crònica del no-amor al país. Avui he vist que alguns mitjans fan referència a l'esdeveniment, però no diuen ni mu sobre la xiulada que van rebre els periodistes per l'intent de derrocar Joan Laporta tot just fa un any. Els agraïments de Sostres cap al president del Barça van ser molt aplaudits. Els periodistes van marxar aviat amb la cua entre cames. Vaig veure-hi l'Arcadi Espada, en Sala Martín i el David Madí i vaig saludar en Joa…

Paciencias de San Blas

El mestre pastisser Tomàs Ortega explica què són les "Paciencias de San Blas" o pets de monja. "En Barcelona, como en muchas otras ciudades, hay tradiciones que pasan de madres a hijas, por los siglos de los siglos, y el día de San Blas,  3 de febrero, se elaboran las ricas 'Paciencias de San Blas", unos pequeñísimos botones de bizcocho crujiente a los que popularmente se les conoce con el nombre de "pets de monja". Además de las pastelerías, se montan  algunos tenderetes en los que se expenden bolsas de varios tamaños con las susodichas Paciencias de San Blas, a la puerta o cerca de la iglesia de San Jaime. Después de las funciones religiosas el sacerdote bendice las bolsitas de Paciencias que llevan las madres y abuelas para repartir entre los familiares vecinos y allegados, y así el que las coma estará protegido contra las infecciones de garganta" Tomás Ortega Almanaque del pastelero Montagud Editores