Francesc Cambó és un dels polítics que em fa aixecar de la cadira. Per fotre-li un cop de puny que no li deixaria tornar a dir un discurs en sa puta vida o per abraçar-lo i repetir com un imbècil que és un geni.
Ara que es faran eleccions al Parlament Europeu, la cambra més fictícia d'Europa abans o després de la catalana, sentirem sermonets d'europeistes de despatx.
A l'anotació de 4 de maig de 1938 (llàstima, hauria estat bé que fos el dia 9, precisament el dia d'Europa), Cambó explica:
Ara que es faran eleccions al Parlament Europeu, la cambra més fictícia d'Europa abans o després de la catalana, sentirem sermonets d'europeistes de despatx.
A l'anotació de 4 de maig de 1938 (llàstima, hauria estat bé que fos el dia 9, precisament el dia d'Europa), Cambó explica:
Qui ha fet més mal a la Societat de Nacions ha estat la burocràcia d'intel·lectuals que l'ha regida. Allí, enmig d'una caterva d'intel·lectuals, de tots els països, amb sous magnífics i poca feina, l'intel·lectual se sentia feliç. Allí podia discutir amb altres il·lusos com ell tots els problemes internacionals, podent arribar a creure's que influïa en el seu curs. Per a l'intel·lectual fracassat en el seu propi país, on difícilment arribava a guanyar-se la vida, Ginebra realitzava tots els seus somnis de grandesa.
3 comentaris:
Crec que t'entenc.
Però el balanç de l'obra d'en Cambó es prodigiosament , enormement, prosobirania futura de Catalunya.
Va ser un gran, dels mes grans, polítics del primer terç del segle passat. I ho va demostrar, no només amb escrits, sinó amb fets a l'Ajuntament de Barcelona, al govern espanyol, arreu.
I va donar a Catalunya bona part del que havia aconseguit.
Va fer errades? I qui no? Pero va ser fidel a Prat mentre aquest va viure.
I, una de les vergonyes més desastroses de la nostra història col.lectiva, són aquells crits de gent sense estudis, ni formació, nomes odi, del Visca...mori....
Una autèntica barbaritat. AIxi va acabar el pais poc temps després.
Cambó es un dels nostres patrimonis col.lectius mes preuats, sens dubte.
Cordialment,
Andreu
Aquestes ratlles són per fer-li una bona abraçada, no?
Totalment d'acord, Andreu. Ai, si no s'hagués casat amb la monarquia i hagués apostat per la república! El text del post de sota, el diàleg entre Pla i Pujols (del 1930) deixa clar que la república es veia a venir.
Així, si els polítics d'avui s'adonen que el futur és la independència i no pas Espanya, hi sortirem guanyant.
Dessmond, en geberal, donaria més abraçades de coces a Cambó.
Publica un comentari a l'entrada