Un conte que explico a casa
EL CONILL RONDINAIRE
Al bosc hi vivia un conill que es creia l'amo de tot. No deixava que ningú s'acostés al seu guaret. Si hi anaven uns nens a jugar, sortia a espantar-los perquè marxessin. Si hi anaven uns ocellets a picar quatre herbetes s'hi llançava a sobre. A les senyores que anaven a caminar les feia fora.
De mica en mica el bosc es va anar tornant un lloc desolat, més trist i avorrit. El conill veia que cada vegada hi havia menys gent per espantar, doncs tothom feia la volta per una altra banda.
Un dia el conill va veure com uns nens donaven una pinya a un esquirol. S'hi va acostar, però els nens van marxar quan van veure el conill.
Tampoc cap animal del bosc s'acostava a parlar amb ell. El mussol va dir-li:
—Ja ho veus el que passa, conill, quan tractes malament als del teu entorn. Tothom fuig.
El conill no deia res, però se sentia sol. Finalment va demanar ajuda al mussol i a l'esquirol
-Tot depèn de tu, conill. Si tractes bé la gent que et ve a veure, ells també et tractaran bé
A partir d'aquell dia el conill va començar a mostrar-se més simpàtic. I el bosc va tornar recuperar el seu ambient d'abans, el de sempre.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada