Un conte que explico a casa i que representem i ens intercanviem els personatges.
Cada matí un peix petit anava a veure els seus amics del fons del mar. Aquell dia va saludar en primer al pop i va veure que estava molt enfadat i trist. El peixet va preguntar-li què li passava.
—Ja ho veus, peixet. Se m'ha fet un nus amb les vuit potes que tinc i no em puc bellugar. No puc desfer-los. Em pots ajudar? — Va dir el pop.
El peix va intentar desfer el nus, però no se'n va sortir. Va demanar ajuda al dofí, al cavallet de mar, fins i tot al tauró, que no tenia gaires amics i que feia por. Però cap d'ells trobava la manera de desfer aquells nusos.
Finalment, al peix se li va acudir anar a veure el cranc. El cranc sempre dormia i tenia fama de treballar més aviat poc. Però tenia unes pinces a les potes i potser ell podria aconseguir desfer els nusos.
Van haver de despertar el cranc. Va anar cap a la casa del pop i, amb molta traça i parsimònia, va poder desfer-los tots amb les pinces que té a les potes.
Tothom va felicitar-lo per la feina tan ben feta i ho van celebrar tots junts.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada