És disculpable la bona fe? ZP va fer un discurs a Nacions Unides carregat de bones intencions. La dreta l'ha qualificat de quimèric; els seus han dit que obrí portes i finestres. No fou, però, novedós: el sermó de la muntanya és molt més antic. Un ZP aclaparat, com tots, en veure que la barbàrie molesta el nostre balneari. Per a ells, ETA era sostenible i a més, donava vots. Això, però, ens supera i ens sentim culpables. Amb ETA el culpable és sempre Otegi, Santi Potros i, de pas, Arzallus. Però ara, no, perquè Bin Laden és una icona sense físic que no es presenta a les eleccions ni posa en perill la unitat d'Espanya.
La pau és tractada com una abstracció. Els drets de tercera generació, difuminats, amb una concreció aleatòria depenent de quina hora del dia te'ls llegeixis. La gran sinècdoque de la part pel tot.
Nacions Unides ha quedat aclaparada per la seva pròpia incapacitat, bloquejada entre Hobbes i Rousseau. Estem tots en contra de la guerra, ja sigui preventiva o no, d'acord. Quina és, però, l'alternativa per fer front al terrorisme?
6 comentaris:
Sí Jesús, tots contra la guerra, i tots contra el terrorisme. Quan demanes quina és l'alternativa, ¿vols dir que no estàs assumint que la guerra funciona? ¿I tu t'ho creus, que la guerra funciona? L'alternativa, crec jo, i si m'has seguit ja ho saps, és una política de bastó i pastanaga. El bastó és la policia. La policia defensa la població, l'exèrcit anihila l'enemic. La diferència és fonamental. ¿Estem més segurs a Occident perquè els americans arrasin un poble a Irac i matin desenes de civils, mentre diuen que persegueixen terroristes? Contesta a la pregunta, cenyeix-te als fets i digues si "sí" o si "no", no surtis amb una suposada inevitabilitat de la guerra en abstracte. El bastó és la policia: fixa't que he defensat la necessitat de deixar treballar la policia, de detenir qui calgui, amb garanties, investigar, etc. La pastanaga és el diàleg, encara que sigui amb minories il·lustrades del món musulmà. També cal introduir racionalitat i fets en tot aquest debat. Els immigrants es quedaran. Només marroquins n'hi ha 600 mil, a Espanya, i la policia espanyola en controla 300. Les proporcions són aquestes. En fi, no m'allargo més.
Hola, Antoni, benvingut de nou. Abans que res, t'aviso que contestaré el que em sebli i en cap cas amb un sí o un no; les respostes aznarianes no m'agraden ni per defensar la intervenció ni per oposar-s'hi. Perquè no hi ha el bàndol dels bons i el dels dolents. De tota manera no en tinc ni idea si la guerra funciona o no. Sospito que tu diràs que no.
He escrit el post perquè em sembla que de moment, amb uns Estats Units aïllats per l'Europa del balneari,la intervenció no dóna els resultats esperats; però també perquè crec que el pacifisme zapateril no és cap solució alternativa. De què serveixen aquests formosos discursos?
Simplement em preguntava si hi ha alguna alternativa al "bonisme" i a la guerra preventiva de Bush i Kerry (no oblidis que el teu favorit també recolza la intervenció); em preguntava també pel paper de les Nacions Unides i per a què serveixen a l'actualitat.
A les sessions de l'ONU es parla de tot menys del que succeix a Irak, al Sudan, a Sierra leona o Cuba. Unes Nacions Unides d'esquenes a la realitat. I pels passadissos milers i milers de funcionaris. Nacions unides no és lider de res, ni és capaç de defensar a ningú. Ni a ella mateixa. Els mateixos defensors del multilateralisme s'ho han carregat.
Res, tot plegat és per manifestar la meva perplexitat. Si la guerra funciona? crec que no. El pacificisme i els multilateralistes funcionen? Tampoc. I doncs, hi alternatives? És el que em preguntava.
Jesús, naturalment, el que he volgut és animar-te a cenyir-te als fets, ni m'ha passat pel cap que diries "sí" o "no". Mira, al marge de favorits, que en això tampoc hi entro, Bush diu que la guerra va bé, i Kerry ha anunciat un pla de retirada gradual. Per tant hi ha una diferència.
Aviat faré un post citant comandaments militars dels Eua que veuen la guerra perduda. Callen per obediència al President, que és el Comandant en cap.
Però és que, insisteixo, Bush està dient que hi ha hagut progressos i la guerra va bé.
Bush no pot admetre que va malament fins al dia de les eleccions, per política.
Per tant que la guerra "no ha donat el resultat que s'esperava" és una forma suau, molt suau de dir-ho, però del tot indiscutible. Que és un desastre suposo que et semblara una exageracio per part meva. Ho dic pels milers de morts, pel 200 MIL milions de dòlars gastats ¿te n'adones del que és aquesta quantitat? ¿Tu te la imagines?
El discurs del Zapatero, si te'l llegeixes tot, veuràs que parla de l'experiència espanyola de lluita contra el terrorisme: si el Pp ha fet una cosa bé es deixar l'Eta en l'estat més baix en 30 anys. Governi que governi, els qui ja anem tenint una edat hem vist una continuïtat de pressió política i policial contra el terrorisme que va reduint el problema.
De les Nacions Unides el que dius és del tot exagerat, i inexacte, però em nego a parlar-ne amb tu, aquí i ara.
En resum, policia i diàleg, pal i pastanaga. El terrorisme no "se soluciona" màgicament, el terrorisme es gestiona, es conté, i través de la pressió combinada en molts fronts hem d'esperar que es vagi resolent.
Com a amfitrió tens dret a l'última paraula, jo acabo aquí.
Apel.les a la política interior per fer front a la barbàrie. Estic d'acord. Ara bé, em referia més a les relacions exteriors perquè el desafiament és global. I em sobta sobre tot que la Unió Europea no tingui plans propis eficaços.
Sobre nacions Unides en podem parlar un altre dia. Modestament tinc motius per pensar així.
Encara no t'havia escrit cap comentari. I com que avui tinc festa, allà vaig :-)
De veritat, Jesús, tens unes idees estranyes defensant els americans, Que no ho veus el que estan fent? jo que t'ho he sentit dir en directe, flipo. L'Antoni t'ha contestat molt bé.
no vas anar a cap manifestació contra la guerra, mai vas a cap mani. Un dia et muntaré una cassolada davant de casa ;). Recordo perfectament que a la del Miguel Ángel Blanco deies que era un muntatge mediàtic, pero alhora defensaves els regidors del PP perquè estaven amenaçats. És increïble!
I amb els post del multiculturalisme, em vaig haver de mossegar la llengua! Noo enetnc que diguessis aquestes coses quan a vegades et veig xerrant de molt bon rollo amb moros.
En fi, que no t'entenc. Bé, perdona el rollo, ja callo.
Cris.
Hola!
Sóc Joan, de mig bloc mig poc (http://lamevaweb.info/193)
Crec que no s'ha ni de pensar una "alternativa" a la guerra contra el terrorisme. Perquè no cal, la guerra no és antiterrorista, el terrorisme és només l'excusa per colar-nos-la millor. Són dos temes diferents. En tot cas s'ha demostrat que la guerra ha estat molt pitjor, pels nombrosos danys de la guerra en sí i per l'efecte contraproduent d'estimular més el terrorisme.
Com diu l'Antoni, si parlem de terrorisme, cal mà dura però respectant els drets (compto que dins "policia" també hi entra l'espionatge) i mesures preventives, per mi de desenvolupament del tercer món i accions dirigides més específicament a causes i factors potenciadors del terrorisme (hi ha algun estudi seriós amb què basar-se?).
Jesús, crec que si el bonisme/pacifisme funcionen o no és encara per demostrar, per desgràcia. Però pacifisme no és deixar-se fer, és una altra forma de fermesa. I si te la creus s'ha de fer perquè la creus, no per si funciona. No és el fi, és el mitjà el que ens fa pregressar.
Publica un comentari a l'entrada