Ves al contingut principal

Els altres andalusos

A través d'aquest article de Francesc Marc Àlvaro he arribat a aquesta pàgina http://www. elsaltresandalusos.org on s'hi llegeix aquesta perla sobre aquests senyors que estan tan integrats que ja porten temps fent tantes potineries com històricament s'ha fet en aquest triangle de les bermudes ibèric.

FERIA DE ABRIL DE CATALUNYA.
Que ens costa la festa

- El sòl públic que utilitza la Feria, el Real 31.800 m2 i l’aparcament 33.700m2, és cedit gratuïtament pels Ajuntaments de Sant Adrià i de Barcelona. La Regiduria de Serveis Urbans i Manteniment i el Districte de Sant Martí acondicionen el recinte proveint-lo d’electricitat, aigüa, sanitaris, i també de la recollida d’escombreries i la neteja general.

- Les entitats, empreses i partits polítics que hi posen casetes paguen una quantitat considerable a la FECAC.

- A la carpa de la FECAC es programen a diari actuacions que paga l’Ajuntament de Barcelona directament als promotors que representen els artistes.

- En aquesta mateixa carpa, totes les institucions que hi posen stand, Generalitat, Ajuntament de Barcelona, Diputació, Ajuntament de l’Hospitalet, Fòrum 2004, etc... els hi costa més de 6.000 € a cadascuna.

- El Gremi de Firaires també contribueix a fer grossa la caixa de la FECAC. No donen dades sobre aquests ingressos ‘atípics’. El mateix succeeix en el cas dels ‘mesones’.

- Durant uns anys, alguna de les institucions públiques es feia càrrec del cost del transport de les tonelades de terra ‘d’albero’ que es mouen des d’Alcalà de Guadaira (Sevilla) fins al recinte de la Feria. No disposem d’informació de quina és la institució.

- La FECAC reb ajut anualment per les seves activitats ordinàries, i a més a més per la Feria, de la Generallitat de Catalunya (Conselleries de Benestar, Cultura i Presidència), Diputació, Ajuntament de Barcelona i Junta de Andalucía. L’Ajuntament de Barcelona és la institució que més col.labora a través de diversos departaments: Imatge i Comunicació, Regiduria de Relacions Institucionals, Cultura i Districte de Sant Martí. Els acords institucionals s’estableixen mitjançant convenis a tres anys, i també a través de subvencions directes.

L’Agència de Residus de Catalunya (Consorci Generalitat/Ajuntament de Barcelona), participa en el reciclatge de deixalles de la Feria, i en l’edició d’aquest any, lliurant gratuïtament 250.000 gots i 250.000 plats d’un material reciclable.

- Les caixes d’estalvi (per llei) han de donar suport, a través de les seves obres socials i culturals a les entitats que treballen en aquests camps. La quantitat econòmica que han de rebre, ho decideix la Generalitat de Catalunya. La FECAC és una de les agrupacions que més es beneficia.

- L’Ajuntament de Barcelona des de l’any 2001 es fa càrrec, a través del Departament d’Imatge i Comunicació, del disseny gràfic i la difusió de la Feria de Abril. Així mateix del cost del ‘Diario de la Feria’ que es distribueix gratuïtament. També paga els anuncis (pàgina sencera) als diaris més importants de la ciutat, el desplagament d’OPIS i la col.locació de banderoles. Dissenyadors: 2001 Peret, 2002 Nazario, 2003 Claret Serrahima, 2004 Philip Stanton.

- Transports Municipals de Barcelona col.labora posant llançadores des de tres punts de la ciutat que deixen a la porta del recinte, gratuïtament, a qui vol anar a la Feria. Això té un cost complementari de personal i autobusos.

Tot plegat no té res a veure amb el que succeeix a l’original (FERIA DE ABRIL DE SEVILLA). Si volem copiar, fem-ho bé. Qualsevol ciutadà, incloent els càrrecs polítics, poden contactar amb els rectors del municipi de la capital andalusa, i podran comprovar la diferència radical de models. A les administracions públiques andaluses no els hi costa ni un euro aquesta manifestació.

No és massa agoserat pensar que el ‘lobby’ FECAC amb la Feria té molts ingressos i poques despeses. Per tant, o bé políticament interessa mantenir aquestes relacions, atès que tenim por que el ventall parlamentari català no representi totes les sensibilitats, o bé existeix una amenaça a la classe política catalana com per continuar donant suport econòmic a persones que podrien muntar un entramat “lerrouxista”, que actuaria “a la contra” de la cohesió social actual.

Intuïm que la classe política es creu que a Catalunya existeix un ‘colectivo andaluz’. Si fos així, hem de reconeixer el nostre fracàs. Els colectius no s’integren, s’integren les persones, a base d’escola i treball, i això és el que hem fet els que vam arribar procedents d’Andalusia. Potser hem treballat massa i hem anat poc a escola, aquestes serien les raons per les quals els dirigents de la FECAC han sabut aprofitar-se, organitzant una feria on els interessos econòmics estan per sobre de la cultura, la convivència, l’estètica i les tradicions populars.

Per tot el que hem exposat, sol.licitem a la Generalitat de Catalunya, Diputació de Barcelona, Ajuntament de Barcelona i Junta de Andalucía que facin públiques les aportacions a la FECAC per les seves activitats anuals, així com per la Feria de Abril. També sol.licitem conèixer l’import de les despeses que assumeixen les administracions per la celebració d’aquesta festa. Informació que volem saber des de l’edició de l’any 2000. La transparència económica no ha estat un dels punts forts de la FECAC, per tant proposem que per la celebració de la propera Feria, les administracions públiques optin pel model econòmic de la de Sevilla, i com a mesura de control congelin totes les subvencions, serveis i cesions que estiguin previstes, així com realitzar una revisió dels convenis amb la federació.

‘Els altres andalusos’ Lluís Cabrera, Miguel Fernández, Carmen Gallegos, Jordi Morón, Pedro Morón, Bienve Moya, Manuel Olivas, Fernando Peregrín, Juan Miguel Portal i Marta Riera.
3 comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya espera al passadís

A Munic, la tardor del 1938, els quatre grans, Alemanya, Itàlia, França i la Gran Bretanya, van negociar el destí d'un petit país al qual van negar fins i tot el dret a la paraula. En una habitació apartada, els dos diplomàtics txecs van esperar tota la nit que els acompanyessin, al matí, per llargs passadissos, fins a una sala on Chamberlain i Daladier, cansats, enfasidits, badallant, els van anunciar el veredicte de mort. "Un país llunyà del qual en sabem poca cosa" (a far away country of which we know litle). Aquestes famoses paraules amb què Chamberlain volia justificar el sacrifici de Txecoslovàquia eren exactes. A Europa hi ha, d'una banda, els grans països, i de l'altra, els petits; hi ha les nacions instal·lades en les sales de negociacions i les que esperen tota la nit a l'avantcambra. 
El que distingeix les nacions petites de les grans no és pas només el criteri quantitatiu del nombre d'habitants; és alguna cosa més profunda: l'existència…

Dijous gras

La festa de dijous gras roman als nostres dies gràcies a la botifarra d'ou, que trobem als mercats i a les xarcuteries d'elaboració pròpia, i també gràcies a la coca de llardons. En alguns indrets en diuen greixons -és el mot que fa servir Josep Pla- i a Molins de Rei se'n diu brescallons. Aquesta part del porc és el greix insoluble que queda entre la pell i el llard. Els millors llardons que hauré menjat els havia fet en Joan Garcias, de ca la modista de Corbera. Eren uns llardons frescos fregits amb poma. Cada dijous gras ell portava una bossa d'aquells llardons inoblidables a casa i el pare li'n feia una coca de dijous gras que era compartida i menjada a la taula rodona de la Diadema. No sé pas si hi haurà algun xarcuter que elabori uns llardons similars.

Aquest dia va més lligat a la matança del porc que no pas a carnestoltes. Al gener a les masies es matava el porc, sempre en lluna vella, i esdevenia una festa molt important per a tota la família, quan les fa…

Salvador Sostres al Velòdrom

Ahir vaig anar la presentació del llibre del Salvador Sostres "Viatge de noces" al bar Velòdrom. Quim Torra, Vicent Sanchís i Joan Laporta van parlar molt bé tant de l'autor com del llibre. Encabat en Sostres va explicar que un dels objectius del llibre és deixar palès que arreu del món, a tots els països, els seus habitants estimen la llibertat i els valors comuns (territori, llengua i independència) amb una excepció planetària: el Baix Llobregat. I va dir que, si celebren les noces de plata, hi anirà amb la seva dona per fer una crònica del no-amor al país. Avui he vist que alguns mitjans fan referència a l'esdeveniment, però no diuen ni mu sobre la xiulada que van rebre els periodistes per l'intent de derrocar Joan Laporta tot just fa un any. Els agraïments de Sostres cap al president del Barça van ser molt aplaudits. Els periodistes van marxar aviat amb la cua entre cames. Vaig veure-hi l'Arcadi Espada, en Sala Martín i el David Madí i vaig saludar en Joa…