Si Luján es declara aferrissadament periodista, no tinc per què dubtar-ne. Potser sí que per dins estava frustrat, però no ho diu mai". En paraules del biògraf, "les elits de la professió periodística no han fet res pel Nèstor per sectarisme ideològic". "Se l'ha menystingut -afegeix- perquè no pertanyia a cap de les tres famílies intel·lectuals d'aquest país: no era franquista, ni catalanista resistencial, ni de les esquerres espanyolistes"..
Reivindicació de Luján
Als senyors de Rodamots se'ls hauria de dedicar un carrer a cada poble. El newletter d'avui fa referència a un article d'Eva Piquer sobre la biografia de Néstor Luján escrita per Agustí Pons. Fins avui no n'havia tingut notícia tant de l'article com de la biofrafia. Diu l'article d'Eva Piquer:
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Incerta glòria de Joan Sales.
De jovenet pensava que era un llibre religiós i m'atreia i em feia por "... La set de glòria es fa, en certs moments de la vida do...
-
Tinc un record inesborrable del meu padrí. Ell era el meu avi de Molins de Rei, en Joan Alari. En el nostre cas vam contravenir la tradició ... -
El panettone té la màgia del seu origen humil i popular. Es diu que va néixer a la cort del duc Ludovic Sforza a la nit de Nadal de 1496. El... -
els agrada solucionar problemes sense posar mala cara
1 comentari:
És cert, no se m'havia acudit. De Lujan està bé "El túnel dels anys quaranta", un llibre de records útil per a qui li interessi l'època. Té un estil molt natural, desprovist de pretensions. És de claredat planiana però sense la punta de lucidesa i mala llet ocasionals de l'empordanès. És un estil amable, fa pensar en una persona bàsicament amable, diluint-se en un entorn de grans personatges (Pla,Sagarra).
Publica un comentari a l'entrada