Llegeixo de tant en tant les Memòries de Cambó (una delícia!), un altre vençut. Us transcric una curiositat històrica:
Lluís Companys em visita
Fou furant aquest any (es refereix al 1930) que, un dia vingué a visitar-me al meu despatx de la Laietana Lluís Companys, amb el qual jo no havia tingut més tractes que els obligats en períodes d’acció política conjunta amb les esquerres catalanes. Companys se’m presentà com un home cansat, fatigat de la lluita. Va explicar-me el temps que havia passat a la presó i em digué que ja no hi volia tornar més. Em parlà amb disgust de les seves habituals companyies i em digué que se’n volia allunyar, i acabà demanant-me si jo podria facilitar-li una col•locació a Buenos Aires que li permetés refer la seva vida. Qui havia de dir, en aquell moment, el que les circumstàncies, en poc temps, havien de fer de Companys!
Francesc Cambó
Memòries
Capítol “Els anys de la dictadura (1923-1930)” pàgina 404
1 comentari:
No té pietat, Cambó amb Companys. Diu: "L'afusellament fou un immens error de Franco. Injust? Ell, el 6 d'octubre del 34 havia comès igual delicte que els militars...i fou indultat. El 1936 ell féu afusellar tots els militars revoltats."
Suposo que Companys tampoc tindria pietat amb Cambó. Tot plegat porta a pensar que més val no desfermar les ires històriques de manera populista i matussera com fan alguns.
Lola (paraules)
Publica un comentari a l'entrada