Skills

Coincideixo amb uns espanyols a un pub de High Street d'Exeter. Estan d'Erasmus i se'ls nota felicos, mes que res per les odioses comparacions amb els barracons -no parlo d'edificis- de la peninsula de barataria. M'expliquen per sobre com funciona la universitat i em donen quatre consells que agraeixo.

Les classes magistrals no existeixen, l'assistencia a classe es un 10% de la nota i el que compta son els treballs i les practiques. L'examen final es nomes un tramit. El criteri es que si una persona ha anat a classe, ha fet be les practiques i suspen (l'aprovat es un 4), el que falla es el sistema. D'altra banda, no es possible aprovar nomes anant a l'examen final. Aixo si, si fas un treball i no cites la font, et poden expulsar de la universitat per vulnerar els drets d'autor. En definitiva, com que l'apovat ja el tens practicament assegurat, la resta depen de tu i aparques les males arts per aconseguir l'anhelat 5.

Tot plegat demana una dedicacio del professorat i un seguiment de cada estudiant. Quants professors haurem tingut que la seva deria era la conspiracio dels passadissos, les punyalades als seus respectius departaments i els calers per als seus projectes de recerca? Vaig tenir un magnific professor de dret administratiu amb el que ens aveniem forca. Un cop acabada la carrera i superada la necessaria distancia entre alumne i professor va dir-me que a la universitat nomes hi havia mala gent. Va ser ell qui que em va previndre dels perills de l'esquerra, amb els 20 anys ja refets. En aquesta etapa, que comences a deixar de dependre dels pares, la temptacio de buscar un substitut en l'Estat es forta.

Antisionisme a casa nostra

*Actualitzacio de diumenge. Una mica d'humor
La revista Newstateman publica un reportatge sobre Israel i Palestina i a una columna hi ha uns acudits.

A Russian, a Pole, an American and an Israeli are each asked by an interviwer: "Excuse me, what is your opinion on the current meat shortage?"

- The Russian replies: "What's an opinion?"
- The Pole replies: "What's a meat?"
- The American replies: "What's a shortage?"
- The Israeli replies: "What's "Excuse me"?"

Que preguntaria un catala?

Obro veda: "Que es un america i un israelia?"



Llegeixo amb indignacio que l'antic ministre de relacions exteriors israelia va estar a punt de ser agredit a Valencia per grups pro-palestins. Els agressors, barbarie a part, demostren desconeixer la historia. Ben Ami, a les negociacions d'Oslo i Camp David, va cedir mes del que es habitual i va ser mes que generos amb els palestins: per aixo el laborisme va perdre les eleccions. El fracas i el boicot d'aquelles negociacions nomes poden ser imputades a l'execrable ignominios Iaser Arafat.

Donat el clima anti-jueu que hi ha per aquestes contrades, Barcelona n'es un nucli potent, faria be la policia d'agafar-s'ho mes seriosament i el periodistes a explicar mes be les coses.

Llaminadures anti Bush

No llegeixo la catosfera i no se si algu altre ja ho ha postejat. Els nostres amics anti America estaran d'enhorabona i, enmig de tanta celebracio, no deuen tenir temps d'escriure i fan passar la ressaca tot esperant que els altres escriguin.

Per un cop que tenen bona municio, no la fan servir. Au, nois aqui teniu dos regalets:

1.- Un reportatge del magazine de cap de setmana passat del "The Times" sobre la contractacio d'exercits privats per anar a l'Irak. No espereu cap lirica catalana, si no dades interessants.

2.- El darrer llibre de Francis Fukuyama "After the Neocons". Us passo la referencia de la revista "Bookseller":

A similar type of book to "Soros on Freedom"*, but here looking more specifically at errors made in Iraq. Fukuyama has traditionally been as a right-thinker, but now believes the Bush administration's policy on Iraq was mistaken. "After the neocons" stresses the need to work with supranational institutions and urges US to place more importance on overseas depvelopment.

*"Soros on Freedom" es un llibre escrit per un financer anomenat Soros. Mira que posar-se el nom al titol del llibre....

L'esca

Des de divendres passat no he pogut conectar-me a la xarxa. Aquesta tarda hi he llegit L'Avui i he tingut la impressio magnfica d'estar fora d'orbita. Tot queda ben explicat quan m'he assabentat que la Maria de la Pau Janer va guanyar el premi Planeta.

Espero postejar amb mes frequencia. A mes de pobre, no vull ser un pobre equivocat. No perdem l'esperanca. Disculpeu la reiteracio de les referencies planianes. Potser no es original; vist, pero, el panorama, crec que es una gran decisio.

Israel i Anglaterra

Quan Hitler va arribar al poder els jueus van fer una cosa molt important: van enviar 10.000 nens d'Alemanya cap a Anglaterra. Aquests nens, a part de salvar-se de l'Holocaust en terra segura, van rebre una educacio que anys mes tard va ser de gran valua quan Israel va constituir-se com a Estat.

El rabbi John Rayner va ser un d'ells. El dijous 29 de setembre el "Times" portava el seu obituari. Hans Sigmund Rahmer va neixer el 1924 a Berlin i va "anglicised" John Rayner. Segons l'article va destacar sobre tot pel seu poliglotisme, els seus estudis sobre el sionisme i per fundar el "Liberal Judaism".

Si deixem de banda l'hagiografia habitual de les defuncions recents, l'article apunta dades interessants sobre les relacions entre els anglesos i els jueus. Lamento no tenir a ma "Israel" de Josep Pla: amb tot, acudeixo a la farmacia de guardia.

Es possible que l'article del "Times" sigui pagat, diran alguns. Molt be; a Catalunya, que jo sapiga, ningu paga i, certament, aquest antijudaisme de telenoticies i pancarta resulta molest.

El pais del "but"

M'he posat en contacte amb l'Anglo-catalan Society, una institucio creada el 1954, desgraciadament desconeguda a Catalunya. Aixo si, deuen rebre una subvencioneta, mes que res perque els que manen no quedin malament del tot. Quan penso en la National Trust se'm posen els pels de punta. La National Trust es una fundacio privada -en el cas catala, el pleonasme es indispensable- que compra terres i cases d'interes nacional per a conservar-les. Els seus fons provenen de disposiscions testamentaries i donacions. Es la principal propietaria de bens immobles al regne Unit.

L'anglo-catalan society em sembla una institucio seriosa que fa el que pot i que no usa el topic del catala que puja al Speaker's Corner: "I am catalan, but not spanish, Catalonia is a country inside Spain, but, we are not spanish, but, we are catalan, but..." Que en som d'adversatius! Som aixi, que hi farem.

Cheers!