Des de divendres passat no he pogut conectar-me a la xarxa. Aquesta tarda hi he llegit L'Avui i he tingut la impressio magnfica d'estar fora d'orbita. Tot queda ben explicat quan m'he assabentat que la Maria de la Pau Janer va guanyar el premi Planeta.
Espero postejar amb mes frequencia. A mes de pobre, no vull ser un pobre equivocat. No perdem l'esperanca. Disculpeu la reiteracio de les referencies planianes. Potser no es original; vist, pero, el panorama, crec que es una gran decisio.
3 comentaris:
Una referència planiana es signe de cultura. Una d'en Xenius d'intel·ligència i l'ironia, als temps que corren, d'originalitat.
No saps com ets d'afortunat d'estar fora de l'òrbita del planeta Mart... vull dir, Cat. Sàpigues que si ja érem mig marcians quan vas marxar, ara ja estem en plena fase mutant: verds i amb les antenes (o orelles de burro) plegades (per no captar segons què o per no rebre més). Salut i lliures!
Teresa, estaria bé que algún blogger 'toferís per un dia el seu bloc per a que descarreguis la teva ira. Del rotllo com ho fa el Pujol, o el teu Aznar, i que tremoli tot.
Jo t'ofereixo la perifèria. Què hi dius?
Publica un comentari a l'entrada