Skills

Coincideixo amb uns espanyols a un pub de High Street d'Exeter. Estan d'Erasmus i se'ls nota felicos, mes que res per les odioses comparacions amb els barracons -no parlo d'edificis- de la peninsula de barataria. M'expliquen per sobre com funciona la universitat i em donen quatre consells que agraeixo.

Les classes magistrals no existeixen, l'assistencia a classe es un 10% de la nota i el que compta son els treballs i les practiques. L'examen final es nomes un tramit. El criteri es que si una persona ha anat a classe, ha fet be les practiques i suspen (l'aprovat es un 4), el que falla es el sistema. D'altra banda, no es possible aprovar nomes anant a l'examen final. Aixo si, si fas un treball i no cites la font, et poden expulsar de la universitat per vulnerar els drets d'autor. En definitiva, com que l'apovat ja el tens practicament assegurat, la resta depen de tu i aparques les males arts per aconseguir l'anhelat 5.

Tot plegat demana una dedicacio del professorat i un seguiment de cada estudiant. Quants professors haurem tingut que la seva deria era la conspiracio dels passadissos, les punyalades als seus respectius departaments i els calers per als seus projectes de recerca? Vaig tenir un magnific professor de dret administratiu amb el que ens aveniem forca. Un cop acabada la carrera i superada la necessaria distancia entre alumne i professor va dir-me que a la universitat nomes hi havia mala gent. Va ser ell qui que em va previndre dels perills de l'esquerra, amb els 20 anys ja refets. En aquesta etapa, que comences a deixar de dependre dels pares, la temptacio de buscar un substitut en l'Estat es forta.