M'he posat en contacte amb l'Anglo-catalan Society, una institucio creada el 1954, desgraciadament desconeguda a Catalunya. Aixo si, deuen rebre una subvencioneta, mes que res perque els que manen no quedin malament del tot. Quan penso en la National Trust se'm posen els pels de punta. La National Trust es una fundacio privada -en el cas catala, el pleonasme es indispensable- que compra terres i cases d'interes nacional per a conservar-les. Els seus fons provenen de disposiscions testamentaries i donacions. Es la principal propietaria de bens immobles al regne Unit.
L'anglo-catalan society em sembla una institucio seriosa que fa el que pot i que no usa el topic del catala que puja al Speaker's Corner: "I am catalan, but not spanish, Catalonia is a country inside Spain, but, we are not spanish, but, we are catalan, but..." Que en som d'adversatius! Som aixi, que hi farem.
Cheers!
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
-
El panettone té la màgia del seu origen humil i popular. Es diu que va néixer a la cort del duc Ludovic Sforza a la nit de Nadal de 1496. El... -
Tinc un record inesborrable del meu padrí. Ell era el meu avi de Molins de Rei, en Joan Alari. En el nostre cas vam contravenir la tradició ... -
Si haguéssim de triar un dia per a portar un estranger al país, segurament el dia indicat seria sant Jordi. Molt sovint la força d’aquest...
6 comentaris:
Tens raú, som el país dels but-iflers i de les but-ifarres.
No sols existeix l'Anglo-catalan Society. Hi ha altres associacions acadèmiques i centres culturals catalans repartits a tot arreu que obviant a consciència qualsevol rampell folclorista es dediquen a mostrar i fomentar la llengua i la cultura dels Paiisos Catalans. Entre les primeres et nombraria la Deutscher Katalanistenverband. Entre els segons, és fàcil trobar-los a la pàgina de la gencat, relacions exteriors.
Home, Cardona, l'Anglo Catalan Society és molt coneguda i els seus membres i directius han estat reconeguts pel govern de Catalunya en diverses ocasions. No ara, es clar. El tripartit te una altra feina. Va dinamitar l'Institut Ramon Llullsense miraments. La dermatòloga Mieras va despedir l'Àlex Susanna amb alevosia i va tornar-lo a contractar per tornar-lo a despedir sense miraments al cap de tres hores !!!
Tot això quan l'Institut Ramon Llull era el que era, un organisme seriós i no una cova d'aprofitats i canongies del tripartit, és feien moltes activitats i eés cuidaven les societats de catalanística a l'estranger. Ara, la responsable de llengua, d'ERC, Angels Prat, es dedica al seu particular buffet d'advocat laboralista, i "apareix" per l'institut a quarts de quinze. Ja m'entens, ho te com una activitat complementària. Al igual que un tal Albertí que fa de director de teatre --pesim, es clar-- i dirigeix una obra darrera un altre mentre figura que treballa al Llull. A la "feina" hi va quant li queda temps, o quan no te mainadera per a la nena que ha adoptat recentment. Li cuida la secretària del Llull. Que mono, no?
Això que explica l'Anonymous és molt fort. Serà possible que hi hagi gent amb tanta barra com per parar la mà i ja, no fer la feina, sino que, ni anar a la feina? Estem ben arreglats i les coses no sembla que hagin de canviar any time soon. I la gent, mutis i a la gàbia i encantats amb lo solidaris i ecologistes que són a Cal Tripartit.
Mary Lee
Confirmo i certifico el comentari d'anonymus. Quina diferència de quan estava l'E.F.; i "les aventures" per manca d'informació que s'han viscut amb l'entrada del tripartit i encara més absurdes vistes des de fora.
Aquests canvis no es poden entendre enlloc. Seria impossible pensar que al Goethe Institut pel mer d'haver canvi de govern es canviessin certs càrrecs que no tenen res a veure amb aspectes de llengua.
Apoteòsic ha estat també haver aconseguit un equilibri harmònic entre els governs balears i catalans. No ho haguessin pogut fer millor...
Amb aquest comportament mostren molt bé quina importància li donen a la cultura i llengua catalana. (I no penso parlar de la proprea Fira del llibre de Frankfurt)
Aix, m'he emocionat ! Al segon pàrraf hauria d'haver escrit "...haver aconseguit el trencament d'...".
Publica un comentari a l'entrada