Per un cop que tenen bona municio, no la fan servir. Au, nois aqui teniu dos regalets:
1.- Un reportatge del magazine de cap de setmana passat del "The Times" sobre la contractacio d'exercits privats per anar a l'Irak. No espereu cap lirica catalana, si no dades interessants.
2.- El darrer llibre de Francis Fukuyama "After the Neocons". Us passo la referencia de la revista "Bookseller":
A similar type of book to "Soros on Freedom"*, but here looking more specifically at errors made in Iraq. Fukuyama has traditionally been as a right-thinker, but now believes the Bush administration's policy on Iraq was mistaken. "After the neocons" stresses the need to work with supranational institutions and urges US to place more importance on overseas depvelopment.
*"Soros on Freedom" es un llibre escrit per un financer anomenat Soros. Mira que posar-se el nom al titol del llibre....
2 comentaris:
Vaja, no llegeixes la catosfera però tampoc sembla que llegeixis els diaris; això dels exèrcits privats, i matons a sou a l'Iraq és sabut des de el primer dia de la invasió. Potser aquestes notícies no eren conegudes a USA, però si a la resta del món. Potser tu, com que només et creus la veu de l'amo ho ignoraves,però en fi...
D'altra banda, al Fukuyama, un home caducat des de l'11-s, és la única opció que li quedava; donde digo digo digo Diego; gens original, el Soros, després d'enfosar unes quantes monedes especulant a borsa va decidir que ja era prou ric com per dir que el que ell havia fet estava mal fet. Felicitats. Gràcies per avisar.
Efectivament, Subal, la contractacio d'exercits privats i els allistaments voluntaris (aquesta, fins i tot, sense cobrar!) son tan antics com el mon. L'important del reportatge del Times no es la primicia, sino els continguts. I un d'ells es que els neo-vigies d'occident no estan interessats en la democratitzacio de l'Irak, sino, sobretot en l'anhel silencios i macabre d'un Vietnam 2.
Sobre Fukuyama, tambe hi ha una segona part: el comportament impresentable dels altres membres del Consell de Seguretat de Nacions Unides. Paisos on, per cert, no sovintegen els autors critics amb la politica exterior del govern. I aquesta diferencia es la que m'interessa
Publica un comentari a l'entrada