Ves al contingut principal

Contra l'avortament

És possible que l'avortament sigui tractat a la propera campanya electoral espanyola. Alguns sectors del PSOE volen canviar el marc legal. El PP s'hi oposarà tot i que va tenir 8 anys per derogar la llei si és que realment hi estan en contra.

Alguns prefereixen dir-ne interrupció de l'embaràs quan tothom sap que un cop fet l'avortament no és possible tornar-lo a posar en marxa. Aquest eufemisme -interrupció, com si fos un aparell elèctric- ja denota el propòsit tan allunyat de la vida humana.

Quasi tots els avortaments són per causes anomenades socials, quasi cap per agressió sexual, perill per a la vida de la mare o impossibilitat d'un desenvolupament satisfactori del nadó. Aquestes tres són causes raonables. Però no és el cas.

L'any passat es compliren els 40 anys de l'entrada en vigor de la llei al Regne Unit. El seu principal ponent, el liberal David Steel,
va lamentar que l'esperit de la llei s'havia desvirtuat. Actualment la legislació ja no serveix per a aquests supòsits, sinó com a una posterior mesura de contracepció.

No és possible que la llei pressuposi tots els casos, la realitat sempre és tot una altra. Per tant, per a mi no és tant important debatre la seva ampliació, reforma o derogació, si no entendre per què s'aborta. I aquí cadascú te els seus motius que sóc incapaç de jutjar.

La meva posició no és neutral, estic en contra de l'avortament i em sobta l'anomenat consens social amb les discussions ecològiques i el canvi climàtic, el fumar en llocs públics, la qualitat dels aliments, la velocitat a la carretera, els drets dels animals i encara més la violència domèstica, i la bona salut que frueix el pensament avortista.
6 comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Catalunya espera al passadís

A Munic, la tardor del 1938, els quatre grans, Alemanya, Itàlia, França i la Gran Bretanya, van negociar el destí d'un petit país al qual van negar fins i tot el dret a la paraula. En una habitació apartada, els dos diplomàtics txecs van esperar tota la nit que els acompanyessin, al matí, per llargs passadissos, fins a una sala on Chamberlain i Daladier, cansats, enfasidits, badallant, els van anunciar el veredicte de mort. "Un país llunyà del qual en sabem poca cosa" (a far away country of which we know litle). Aquestes famoses paraules amb què Chamberlain volia justificar el sacrifici de Txecoslovàquia eren exactes. A Europa hi ha, d'una banda, els grans països, i de l'altra, els petits; hi ha les nacions instal·lades en les sales de negociacions i les que esperen tota la nit a l'avantcambra. 
El que distingeix les nacions petites de les grans no és pas només el criteri quantitatiu del nombre d'habitants; és alguna cosa més profunda: l'existència…

Dijous gras

La festa de dijous gras roman als nostres dies gràcies a la botifarra d'ou, que trobem als mercats i a les xarcuteries d'elaboració pròpia, i també gràcies a la coca de llardons. En alguns indrets en diuen greixons -és el mot que fa servir Josep Pla- i a Molins de Rei se'n diu brescallons. Aquesta part del porc és el greix insoluble que queda entre la pell i el llard. Els millors llardons que hauré menjat els havia fet en Joan Garcias, de ca la modista de Corbera. Eren uns llardons frescos fregits amb poma. Cada dijous gras ell portava una bossa d'aquells llardons inoblidables a casa i el pare li'n feia una coca de dijous gras que era compartida i menjada a la taula rodona de la Diadema. No sé pas si hi haurà algun xarcuter que elabori uns llardons similars.

Aquest dia va més lligat a la matança del porc que no pas a carnestoltes. Al gener a les masies es matava el porc, sempre en lluna vella, i esdevenia una festa molt important per a tota la família, quan les fa…

Salvador Sostres al Velòdrom

Ahir vaig anar la presentació del llibre del Salvador Sostres "Viatge de noces" al bar Velòdrom. Quim Torra, Vicent Sanchís i Joan Laporta van parlar molt bé tant de l'autor com del llibre. Encabat en Sostres va explicar que un dels objectius del llibre és deixar palès que arreu del món, a tots els països, els seus habitants estimen la llibertat i els valors comuns (territori, llengua i independència) amb una excepció planetària: el Baix Llobregat. I va dir que, si celebren les noces de plata, hi anirà amb la seva dona per fer una crònica del no-amor al país. Avui he vist que alguns mitjans fan referència a l'esdeveniment, però no diuen ni mu sobre la xiulada que van rebre els periodistes per l'intent de derrocar Joan Laporta tot just fa un any. Els agraïments de Sostres cap al president del Barça van ser molt aplaudits. Els periodistes van marxar aviat amb la cua entre cames. Vaig veure-hi l'Arcadi Espada, en Sala Martín i el David Madí i vaig saludar en Joa…