Els eslovacs estan ben enfadats amb el director de la pel·lícula Hostel. Se suposa que tot passa al seu país, quan de fet els personatges locals parlen en txec i la pel·lícula està filmada al país veí. És curiosíssim el fenomen d'aquestes llengües: esl eslovacs i els txexs s'entenen perfectament parlant cadascú el seu idioma; el mateix passa entre els polonesos i els eslovacs. En canvi, un txec i un polonès, s'arriben a entendre, però parlant molt a poc a poc.
Avui Valentí Popescu en parla, de Txèquia i Eslovàquia i d'allò que tant agrada els catalans de la separació pacífica: aconseguir la independència sense prendre mal ni que la butxaca se'n ressenti. La història que m'han explicat no és la d'una "revolució de vellut", si no la d'un regal. Va ser cosa dels polítics, no era cap anhel de la població. Resulta que un sonadet tipus Carod va guanyar les eleccions a Eslovàquia i volia la secessió: Vaclav Klaus, el president de Txèquia, va accedir-hi sense pensar-s'ho, doncs Eslovàquia era la part pobre del país.
Segons em diuen, Eslovàquia és avui una de les zones més pobres d'Europa juntament amb Albània. Una bona part dels joves eslovacs marxen a Praga, Alemanya, Hongria o a Anglaterra. I al mateix temps Bratislava, sense saber ben bé per què, és una ciutat caríssima. Conec alguns txecs, són uns descreguts, uns àcrates molt cívics. No m'estranya que es separessin sense fer gaire renou. Per això mateix aquest referent no seveix per a Catalunya, com de fet no en serveix cap, em sembla.
1 comentari:
Eslovàquia no és més pobra que Romania o Bulgària, al contrari, ha rebut moltes inversions internacionals, començant per fàbriques d'automòbils. En tot cas no té cap renom com a lloc de cultura. Fa dos anys vaig ser a Bratislava i no em va semblar tan car, tot i així suposo que la proximitat de Vienna hi pesa molt. Imagina't, treballar a Vienna amb un sou austríac i viure a Bratislava amb preus eslovacs. És possible, però vulguis o no, deu impulsar els preus a l'alça.
Publica un comentari a l'entrada