Buscant Momo

El tripartit és el gran lladre del temps. Els homes grisos a la Catalunya crepuscular. Són uns repartidors de misèria, devots fetitxistes de la por. Des que van arribar van crear una llengua diferent, la ideologia sempre per davant. La seva policia política també és grisa, són els hereus dels malsons del segle passat. Deleixen el plaer de la burocràcia sense cap mena de consciència, la gestió aparentment neutral.

Orwellià? Sí, senyor. El que es tem és la llibertat i l'alegria de viure. Tot plegat és castròfic, un país davant la catàstrofe de la castració. Ofereixen por en comptes de coratge mani qui mani a Espanya i guanyen. Obeeixen consignes forànies, els èxits del socialisme éspanyols són més importants. Good job, well done. Un país que es posa el condó a tota hora,sobre tot per pensar i somniar. Aviat es compliran 40 anys de l'entrada dels tancs als carrers de Praga. Cal humor, sàtira i ilusions que allunyin aquests núvols que no fan ploure ni deixen veure el sol

Em pregunto si paga la pena tornar al país on tinc la família i molts amics. Recordo l'avi, que no havia viatjat, que es sentia malament quan no era a casa, explicava que dos amics seus van marxar a Argentina l'any 30, al nou món que llavors emergia. Deia que les amèriques es podien fer a qualsevol lloc, les oportunitats són per a qui les troba.

.