Un bell morir

Isaac Busquets va morir dissabte al matí a La Palma de Cervelló. Era jardiner i havia anat a treure els troncs que havien caigut a la carretera. Un de silenciós i traïdor va fulminar-lo. 29 anys, casat i una filla que deu tenir un any i mig. Vaig trobar-me'l divendres a la tarda, jo tornava a casa i ell arreglava les jardineres de la plaça.
Montaigne diu als seus assajos que ell és partidari de que es treballi i que es prolonguin els oficis de la vida humana tant com es pugui i desitjo que la mort em trobi plantant les meves cols, però sense tèmer-la, i menys encara sento deixar el meu hort defectuós. Fa de mal dir què és una bona o una mala mort. L'Isaac encara tenia moltíssimes coses a fer en aquesta vida. Però ha mort fent el que més li agradava i atenent als que li van demanar ajuda. Ha mort de la mateixa manera que va viure. La utilitat de viure no resideix en el temps, sinó en l'ús que de la vida se n'ha fet: n'hi ha que visqueren dies llargs, però visqueren poc. Espereu-la mentres sou al món: tot penja de la vostra voluntat, no del número d'anys que hagueu viscut, sinó de tot el que hagueu viscut.

7 comentaris:

Admin ha dit...

Ple i sentit. Molt adients les cites.

salut

Anònim ha dit...

Ha estat una patacada molt forta per a la família i tots els que hem tingut la sort de conèixe'l...
PD: té un fill...

Anònim ha dit...

Jo tambe al coneixia. encare estic afectat. y el meu cunyat Josep encare mes. eran molt bons amics

mai oblidaré les bones estones a la masia de la creu.
descansa en pau isaac.

Anònim ha dit...

Era molt bona persona, sempre estava disposat a ajudar a tothom. Per a mi era com un germà. No es mereix acabar així.
Mai t'oblidarem Isaac, descansa en pau.

Anònim ha dit...

descansa en pau Isaac, es molt injust

Anònim ha dit...

Era un noi molt autèntic, sense dubte ell no mereixia això. No ho mereixia pas.

Dessmond ha dit...

No conec la persona en qüestió, però és una forma molt sensible de recordar-la. A.C.S.

La cultura la fas o te la fan

Article publicat a la revista Tot Molins L’altre dia em vaig sorprendre donant copets a la taula amb els dos dits índex a ritme de reggaeton...