Els autors estrangers que estudien la història espanyola no troben una traducció exacta de la paraula "pronunciamiento" en els seus respectius idiomes. Es tracta d'un fenomen espanyol consistent en la suplantació de legitimitats.
Avui qui imposa aquest xoc no és l'exèrcit, sinó són els grups que han aconseguit menys representació parlamentària. Els seus autors s'emparen en el reglament de la Cambra i la llei electoral. Ningú pot qualificar-ho d'il·legal. Tampoc creien els militars que les seves accions fossin il·legals: creien que havien d'actuar quan la pàtria estigués en perill. L'objectiu segueix sent el mateix: desautoritzar la voluntat majoritària amb una particular interpretació del bé comú.
Aquesta pràctica ha tingut un origen municipal i s'ha estès als Parlaments català i ara el basc. Poden ser efectius, poden aonseguir els objectius desitjats, tal com ho eren el el seu anterior format. Ara, el principi d'igualtat i la democràcia, per a que funcionin, demanen una jerarquia de valors que si els rebaixem és una tornada als pronunciamientos en versió decimonònica o del segle XXI.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
-
Tinc un record inesborrable del meu padrí. Ell era el meu avi de Molins de Rei, en Joan Alari. En el nostre cas vam contravenir la tradició ... -
Si haguéssim de triar un dia per a portar un estranger al país, segurament el dia indicat seria sant Jordi. Molt sovint la força d’aquest... -
La nit de sant Joan té un misteri ple de vitalitat, càlid i màgic.Totes les civilitzacions han celebrat l’arribada del solstici d’estiu i en...
1 comentari:
Per una banda seria preferible un sistema majoritari-que per cert, són propis dels estats amb més tradició democràtica. En un sistema proporcional el problema no és tant que els perdedors s'ajuntin per fotre el guanyador, sinó la coherència entre allò defensat en campanya i el camí que adoptin després de les eleccions. La decisió d'ERC de recolzar el PSC és reprovable per molts motius, però sobretot per la incoherència entre el seu independentisme i la seva aparent equidistància, i el seu suport a la sucursal del PSOE. En el cas basc queda clar que els partits espanyols, gràcies a una aplicació salvatge i arbitrària de la llei de partits i a una llei electoral-promoguda pel PNB- que sobrerepresenta Araba, s'han fet amb la majoria absoluta i la faran valdre. Cal doncs que els abertzales aprenguin a fer pinya perquè això no torni a passar. En seran capaços?
Publica un comentari a l'entrada