El puro de la pau churchil.liana

Estic tan content amb aquest post de dijous, 16, sobre sir Churchill que em penedeixo d'haver esborrat temps enrere uns comentaris al mestre de Quaderns. Senyor Ferrando, mai mes tornare a tancar la porta a l'esperanca, hi ha mes alegria per un que es converteix, ja sap. Deixi'm donar-li una abracada de tot cor, home!

A desgrat que avui en Sostres transcrivia una frase de Valenti Puig, "Fou pròdig en idees i els amics l'arruïnaren", li faig un regal: podria dissenyar unes calces molt sexis amb la foto d'en Churchill. Ja sap, la V de la victoria, el sexe femeni; i entre els dos dits, el puro. Arrassem, Ferrando! Ep, un 10% de de les vendes per a mi. Tracte fet?

Sigui benvingut de nou, desbarri i critiqui aqui o a on mes li plagui.

Salut i llibertat!

la mala fe i la comedia

Federico Trillo i Josep Pla.
Certa inopia catalana porta a pensar que mes enlla de l'Ebre no nomes estan equivocats, si no que a mes, son imbecils i ignorants. Doncs be, n'hi ha que entenen perfectament el catala i a mes el llegeixen. Trobo aquesta noticia al blog de Jordi Xucla:

Només cal repassar les cròniques parlamentàries de Josep Pla en el debat de l’Estatut de Núria. De totes elles, s’ha de llegir el volum 40 de les Obres Completes on es pot trobar el reflex de moltes de les actituds i reaccions que vivim en aquest madur nou debat estatutari. Dijous vaig parlar d'aquest llibre amb Federico Trillo, ponent popular de l’Estatut català, que diu que ja el té i en català, després de la batussa dialèctica que vam tenir la setmana passada sobre l’Estatut valencià (segueix al blog)

Mes informacio sobre les cròniques parlamentàries de l'escriptor sobre la discussió de l'Estatut del 1932 a les Corts

Marius Serra i la via valenciana.
L'enigmista ha escrit un magnific article a La Vanguardia sobre el que va passar diumenge a Mestalla, abans del partit Valencia-Barca. Un extracte:

La opinión publicada (la radiada e incluso la filmada) no ceja en confundir a la opinión pública. Y en cambio, en plena ceremonia de la confusión, aparece el pueblo valenciano en las gradas de Mestalla y expresa, con total libertad y meridiana independencia, su opinión a través de un mosaico espontáneo de mensaje inequívocamente soberanista: "Una terra, un regne, una senyera, una llengua i un escut". Se podría decir más alto, pero no más claro. Un número significativo de ciudadanos en Mestalla discrepa del marco constitucional y estatutario actual. Están por un cambio político radical. Abogan por un régimen monárquico apelando a sus derechos históricos, quieren una sola lengua, una sola bandera y un solo escudo.

RENFE sense fronteres

La setmana passada anava de Londres a Reading en tren, on alla havia d'agafar el que arribava fins a Exeter. Era ja tard -de fet, era l'ultim- i el tren va aturar-se a Bridgewater, a unes 50 milles de la meva destinacio. Anava sol al vago i pel que vaig veure despres no hi havia altre viatger a cap d'ells.

Va passar el revisor i va preguntar-me a on anava perque el tren s'aturava a Bridgewater. Vaig oposar-li que havia d'anar a Exeter. Un cop comprovat el bitllet va dir-me que no hi havia cap problema, que esperes cinc minuts a que el conductor acabes de maniobrar i que hi arribaria amb ell en taxi.

Durant el trajecte vaig preguntar a ambdos conductors si era molt normal aixo, que no m'hi havia trobat mai. Per la pregunta i l'accent van preguntar d'on era. Al dir que era espanyol -o catala, tant fa-, van esclafir a riure.

P.D.: les conselleres es barallen per no se que de la prostitucio. Quina es la p... i quina es la Ramoneta?

Mr Floid

Dissabte vaig anar a tallar-me el cabell. Tenien als prestages una ampolla de massatge Floid. Feia temps que no n'havia tornat a veure i em va fer gracia i vaig demanar tambe per afaitar. L'olor de Floid l'associo als diumenges quan l'avi s'afaitava i en acabat me'n posava una mica al coll i al clatell.

Treballava a la barberia una noia que devia ser la jove, la filla o una neboda del barber. Vaig tenir sort i em va atendre ella. Un cop afaitat va preguntar quin after shave volia. Va posar cara estranya quan vaig dir-li l'eleccio. Vaig posar el cap ben enrera i el coll ben estirat per rebre la moixaina. Res, va deixar l'ampolla sobre el taulellet perque em servis. Ella pensava que era un gest de deferencia i la meva mirada no devia ser massa explicita. Vaig quedar-me amb les ganes.

En sortir, l'alacantina, reblant el clau, va exclamar quina olor mes dolenta! Ai, aquestes insensibilitats femenines, en questions liriques no pots para la galta dues vegades!

Darrers blogs linkats:

L'estrany


Free thoughts


Fora d'hores


Jordi Xucla

Grip aviaria a Espanya

Fa uns dos anys Winston Churchill fou escollit el personatge mes important de la historia britanica, per davant de Shakespeare, Newton, Darwin, Brunel o la princesa Diana (poca broma, va quedar en tercer lloc!).

El blog Paraules ha estat molt animat en torn a la inacabable discussio sobre l'actuacio aliada un cop acabada la segona gran guerra. Per tant, no es d'aixo del que vull parlar, ni tampoc Jaume I, el personatge historic triat pels catalans.

Seria interessant que Televisio Espanyola fes aquest mateix programa. Tinc sospites del perque no el fan. Potser tenen por que el General Franco quedi excessivament ben col.locat. I be, seguirem amagant el cap sota l'ala (de l'aliga?) quan encara estem sota els efectes de la grip aviaria.

Nicolau Casaus

*Actualitzacio de dilluns, 13. M'hauria agradat que la web del FC Barcelona n'hagues dit alguna cosa.

El gran Nicolau Casaus compleix avui 93 anys. Aquest home em recorda els presidents del sentru del meu poble: burgesos, lleugerement liberals, gens dogmatics, amb una visio practica de les coses no apta per als savis-rucs , una mica tossuts, sentimentals, bona gent que tant els podies veure quadrant els numeros com escombrant i recollint cadires un cop acabat el ball.

Ahir la seva filla explicava a Mundo Deportivo com es troba l'exvicepresident del Barca i que de tant en tant fuma un puro, la qual cosa ja no es pot fer des de que Laporta es el president.

A Infoesports hi trobareu un video.

Em presenten a M., de Fachander segons ella mateixa. Em diu, conyo, por fin, un catalan. No em ve de gust parlar de l'estatut. La noia treu un paperet de la bossa on hi ha escrit "endavant".

Mentre em pregunta per la traduccio de la paraula, m'explica:

-Estuve en Barcelona la semana pasada. Fui al banco a sacar pasta y me quede flipada con el cartel de la puerta porque entendi "ande van".

Ho veus? Ja ha sortit el tema de l'estatut!

Abu Chaib

Dimecres Vilapetpuntcom, Premi d'Honor de les Pedres Catalanes, feu saber que Abu Chaib es diputat perque es musulma (i que nomes en tenim un). Aixi doncs, estem avisats: disposa d'una doble inmunitat i no se'l podra caricaturitzar, per exemple, menjant mongetes amb botifarra i cansalada, bevent un porro de vi i amb una barretina en forma de turbant.

Tanmateix, tifaweb anuncia que aquesta gent no es manifestara -mal fet, no us talleu, home!-, pero si que l'Associació Cultural Islamica del Bages fara una pregaria, un requiem corpore in presente, per l'anima de la llibertat d'expressio al convent de santa Clara. No s'invita personalment. El millor de tot es que les monges clarisses son conegudes perque sempre estan alegres. Heus aqui un fragment de l'hagiografia de la santa:

Una vez llegaron unos soldados mahometanos, terribles anticatólicos, a atacar el convento, destrozar y matar. Las monjitas se fueron a rezar muy asustadas; y Santa Clara que era extraordinariamente devota al Santísimo Sacramento, tomó en sus manos la custodia con la hostia consagrada y se les enfrentó a los atacantes. Ellos sintieron en ese momento tan terrible oleada de terror que salieron huyendo sin hacerles mal. Otra vez los enemigos atacaban la ciudad de Asís y querían destruirla. Santa Clara y sus monjitas oraron con toda fe ante el Santísimo Sacramento y los atacantes se retiraron sin saber por qué.

Actualitzacio d'11 de febrer: Es impressionant la Sabatina intempestiva de Gregorio Moran d'aquesta setmana. La religio i el sentit de l'humor son incompatibles.

Per mitja del numero 35 de Lletra, que conte les actualitzacions de les pagines de Ponc Pons, Marius Serra i Josep Pla, arribo a un questionari de "Sin Columna" a l'enigmista:

Questio: La libertad de opinión tiene como límite...

Resposta: La libertad de opinión no debe tener límites. Los únicos límites aceptables son los que se refieren a la acción. Quien limita la opinión limita el pensamiento y la libertad.

Raul Romeva

Actualitzacio de la postdata de divendres 3 de febrer.

Aquesta es la resolucio del Parlament europeu i el comunicat de premsa.

Des de dijous, Raul Romeva te penjat el text de la seva intervencio a la seva web. Critica la politica de repressio del regim cuba i demana que la UE reclami la llibertat de tots els opositors pacifics empresonats.

1. Fotografies dels terribles succesos a Beirut, a traves d'aquest blog libanes.

2. El blog Free thoughts disposa d'una col.leccio de links impressionant.

3. A traves de la web de Reporters sans frontieres, m'assabento que el govern marroqui ha prohibit la distribucio de l'edicio de 2 de febrer del diari espanyol El Mundo perque contenia un article d'Ali Lmrabet.

4. Guillermo Fariñas, l'editor de l'agencia de noticies independent Cubanacán esta en vaga de fam des del 31 de gener perque no tenen permis per accedir a internet. Trobareu la noticia tambe a la web de reporters sans frontieres.

U.R.D.A.C.I. a la blogosfera

Don Alfredo, l'ultim presentador que va mantenir el lideratge d'audiencia del Telediario, ha obert un blog que es diu Micromega. Tant de bo faci honor a les seves sigles, Urge Rectificacion De Amanyos Claramente Intencionados.

Si l'estetica comporta una etica, hi ha alguna cosa que no acaba de funcionar: hem seleccionat el mateix template. En l'equivoc d'adreca hi he trobat el consol.

El cristianisme i l'Islam

Dos textos contradictoris sobre l'islam i la democracia. Un es aquesta entrevista a la Vanguardia al teoleg Jaume Flaquer, jesuita. La idea central es que el judaisme es la infancia de la religiositat, el cristianisme n'es l'adolescencia i l'islam es la sintesi i la maduresa. Per contra, el caos de la zona i el perill mundial es deuen nomes a factors economics i politics causats per occident i no tenen res a veure amb les creences islamiques. El forum de la Vanguardia esta forca animat.

L'altre es un article de Daniel Pipes per al Grupo de Estudios Estrategicos. Publica unes filtracions sobre el pensament de Benet XVI sobre la questio. El Papa bavares diu que la Biblia es la paraula de Deu a traves d'una comunitat humana que l'interpreta al llarg del temps. En canvi, el Cora es un text caigut del cel que no pot ser interpretat o posat en practica en casos concrets. L'islam, doncs, esta embussat.

PD.: Gran noticia: Raul Romeva, eurodiputat d'Iniciativa per Catalunya, critica Cuba al Parlament Europeu. Els camins de la conversio son amples. Font e-noticies.

La mala salut de ferro

Un cop caigue el mur de Berlin uns quants endevinaires prediren que la ventada baltica s'enduria l'Europa dels Estats. Efectivament, les fronteres de l'Europa central es remogueren. I prou. No cal dir que es van cobrir de gloria. Aqui no sols les fronteres no es modificaren un milimetre, si no que la Unio Europea es allo que, en l'argot dels burocrates d'Estrasburg, se'n diu un factor d'estabilitat.

Malgrat que sempre ha estat en crisi i va neixer per evitar-ne de mes grosses, avui l'Estat en abstracte es mes fort que mai, s'ha acoblat admirablement be a la mundialitzacio i fins i tot resisteix els errors dels que el menen. Diuen que es massa gran per algunes coses i massa petit per a d'altres. Es possible, pero per a unes i per a les altres, ell sempre es imprescindible. Nomes els equivocs porten a que l'ens supra-estatal s'anomeni Organitzacions de les Nacions Unides. Per tant, jo en vull un. Per cert, si Catalunya ara sera una nacio preambular, en podriem formar-ne part?

El 31 de gener Ferran Saez escrivi a l'Avui que

Alguns havien -havíem- menystingut la figura politicoadministrativa de l'Estat. No parlo de l'Estat espanyol o de l'Estat australià. Parlo de l'Estat en abstracte. Tot i que ja no és el que era, aquesta estructura invisible i alhora feixuga segueix ben viva al segle XXI. Com que pateix una crisi profunda, el seu principal objectiu és la supervivència. L'Estat és un ens anterior al PP, al PSOE o a qualsevol altre partit. Les instàncies infraestatals i supraestatals, així com la societat civil, continuen essent entitats secundàries. Les havíem sobreponderades.

Del sanscrit al catala

De Vilaweb lletres.

El filoleg Oscar Pujol, director de programes educatius de la Casa Àsia de Barcelona, ha trigat dotze anys a redactar el primer Diccionari sànscrit-català.

Pais Valencia

La Sara, alacantina, treballa per la Creu Roja britanica. Es una globofoba de l'another world is possible i molt sovint diu ximpleries com que Santa Claus porta un vestit vermell per associacio a la Coca-Cola. Esta molt bona -em refereixo a la Sara- i la condicio d'home s'imposa a les idees.

M'explica coses increibles del Pais Valencia, el qual desconec absolutament. El seu pare, falangista declarat, va presentar-se a les eleccions municipals per Unio Valenciana. Va estripar el carnet de militant perque els trobava massa fluixos.

Tanmateix diu que els catalans no tenim sentit de l'humor: no es el primer catala del sud que em fa aquest comentari. Amb tot, per a ells, Barcelona es una mena de paradis, a Valencia et poden passar coses pitjors que una mala mirada si parles en catala. Ara be, quan passen coses com les que explicava Jaume Subirana el diumenge 22 o les facecies de Jordi Xucla, diputat de CiU al Congres, a la ponencia que debat l'Estatut valencia, em venen ganes de resar virgencita, que me quede com estoy.

Anglaterra i el Vaticà

Festes em fas
que no em solies fer;
alguna cosa vols
o has de menester
(Refranyer popular)

Dos mesos enrera el senyor Francis Campbell, de 35 anys, fou nomenat ambaixador de Sa Majestat a la Ciutat del Vaticà. És el primer catolic que rep aquest encarrec des de fa 400 anys. Ses eminències van considerar que es tractava d'un gran gest que ja venia precedit per l'ajornament de les noces del príncep Carles amb Camilla Parker per a poder assistir als funerals de Joan Pau II.

Aquest encens ecumènic, però, resultava una mica massa fort per al gust britànic. El senyor Campbell, a mes de catòlic, tambe es pràctic i auster i diu que vol tancar l'ambaixada: en té prou amb un despatxet tres carrers mes avall, a la italiana. A can Ratzinger no ha fet gràcia, doncs temen que altres països creguin també que éd una idea brillant... ahora que estabámos tan a gustito...

Amb tot, els cardenals son més llestos que els d'Esquerra Republicana, per exemple. I sobre tot, fa uns quants anys més que saben el que es manar. Serà, doncs, interessant veure què passa, ja que aquests dos gegants de la diplomacia no tenen amics ni tampoc enemics: nomes tenen interessos. Per això, fa tants segles que no hi ha cap canvi de règim en als seus respectius reialmes.

Burocratut

1. Un remei per als impacients i per als que se sentin enganyats. Apa, mira que sentir-se aixi, a la teva edat...

2. Quina es l'actual classe dirigent wherever you look? Una vegada que l'aristocracia, els capellans, els militars, la burgesia i el proletariat han cesat, ha arribat el torn dels especialitzats: els funcionaris. Cada classe dirigent tenia la seva manera de resoldre els conflictes. De que viuen, pero, els funcionaris? De la creacio de problemes. Les portes seguiran obertes per a que els conflictes continuin vius. M'ha agradat el post de Victoria Prego.

3. Potser el numero 35 de Paper de Vidre no us fara passar l'empipament o l'alegria o la indiferencia. Hi trobareu, pero, entre d'altres coses, un recull d’opinions sobre el periodisme de Ramon Barnils. Hi participen: Teresa Amat, Jem Cabanes, Col·lectiu Contrastant, J.M. Fonalleras, Enric Gomà, Mercè Ibarz, Quim Monzó, Lluís Muntada, Manel Ollé, Màrius Serra, Manuel Trallero, Matheew Tree.

El debat esta servit

Fa anys l'equip de futbol de Cadis tenia un jugador que es deia Cabrera. Els aficionats, cansats de la seva manca de punteria, van dedicar-li una chirigota que deia ay, Cabrera que las tiras todas pa' fuera.

Avui he llegit, per mitja de Barcepundit, un article de Marius Carol sobre els plans del ministre Caldera per reduir els horaris de dinar: els que s'entaulen dues o mes hores i que treballen per la tarda, s'enten. El ministre te rao. Hi ha gent que voldria arribar aviat a casa i, en canvi, te tres hores per dinar quan podria plegar a dos quarts de sis, una hora dignissima.

L'interessant del debat no es la confrontacio d'una suposada cultura mediterranea amb la dels paisos on diuen que la gent es neta i noble, culta, etc; sino la situacio tediosa d'aquells que estiren el dinar tant com poden per arribar a casa com mes tard millor. N'hi ha que diuen que, entre plat i plat, tenen reunions de feina. Reunions de tres hores? Quines reunions tan poc planificades, oi? Aquest era l'objecte de l'article de dimecres passat, em sembla, de Quim Monzo.

Deia en Joan Capri que mengem massa. Aviat sortiran, suposo, els restauradors o el gremi de les cases de barrets a dir que el govern els perjudica. Ay, Caldera, que las tiras todas pa' fuera...

Ni ase ni bestia. Lujan al pais de l'oblit

El dia 27 vaig penjar una part trista de la vida de Lujan. El post pretenia contrastar "l'home de vida amb l'estretor inquisitorial i freda d'un taulell del ministeri d'hisenda". Vaig dur el llibre a Anglaterra i abans d'ahir vaig acabar-lo amb un gust amarg: Nestor Lujan va morir el 22 de desembre de 1995, la qual cosa desconeixia al moment d'escriure el post. A mes, tambe havia caigut a la trampa de recordar mes al bon vivant que no pas el periodista.

No estic massa al dia de tot el que publica la premsa catalana. Per tant, m'agradaria saber si s'ha publicat alguna remembranca en motiu del dese aniversari de la seva mort. De tota manera, sospito i sospito. Refugiar-se en la fugacitat del periodisme no es us argument creible per passar full d'aquesta manera. Perque no es nomes en Lujan l'oblidat. La gent de la revista Destino, Francesc Pujols o, fins i tot el mateix Pla, malgrat tot, han passat pel mateix trangol. No hi ha cap govern ocult que decideix qui mereix la posteritat i qui no: si que n'hi ha, pero, que promouen la indiferencia per motius ideologics, d'ignorancia, per tant. D'aixo se'n pot dir sectarisme amb tota tranquil.litat per part dels que tenen un concepte particular de la memoria historica.

Dic jo, entre fossa i fossa, no podriem donar una beca, per a que algu estudii, per exemple, les cartes dels lectors de la revista Destino,tal com reclama Agusti Pons al llibre?

Per ultim, copio un text de Montserrat Roig del 15 de marc de 1974, en motiu d'una entrevista per ala revista Jano que va fer ella mateixa a Nestor Lujan:

Nestor Lujan, de todos es sabido, es un hombre liberal hasta la medula. Un hombre que ha combinado, no sin duros trabajos, liberalismo a la vieja usanza con el dificil ejercicio de la objetividad. Ser liberal en la Espana actual, en que cada palabra ha perdido su sentido, , es algo muy dificil. Ser liberal, hoy dia, significa ser combatido por casi todo el umundo. Por las izquierdas y por las derechas. Y lo mas triste del caso es que los liberales, que no son mas que viejos sonadores de una utopia jamas alcanzada en Espana, casi nunca han tenido la palabra. Ser liberal, hoy dia, es aceptarla evidencia de la mas desnuda soledad ideologica.
Nèstor Luján, el periodisme liberal, d'Agustí Pons, Editorial Columna.