Certa inopia catalana porta a pensar que mes enlla de l'Ebre no nomes estan equivocats, si no que a mes, son imbecils i ignorants. Doncs be, n'hi ha que entenen perfectament el catala i a mes el llegeixen. Trobo aquesta noticia al blog de Jordi Xucla:
Només cal repassar les cròniques parlamentàries de Josep Pla en el debat de l’Estatut de Núria. De totes elles, s’ha de llegir el volum 40 de les Obres Completes on es pot trobar el reflex de moltes de les actituds i reaccions que vivim en aquest madur nou debat estatutari. Dijous vaig parlar d'aquest llibre amb Federico Trillo, ponent popular de l’Estatut català, que diu que ja el té i en català, després de la batussa dialèctica que vam tenir la setmana passada sobre l’Estatut valencià (segueix al blog)
Marius Serra i la via valenciana.
L'enigmista ha escrit un magnific article a La Vanguardia sobre el que va passar diumenge a Mestalla, abans del partit Valencia-Barca. Un extracte:
La opinión publicada (la radiada e incluso la filmada) no ceja en confundir a la opinión pública. Y en cambio, en plena ceremonia de la confusión, aparece el pueblo valenciano en las gradas de Mestalla y expresa, con total libertad y meridiana independencia, su opinión a través de un mosaico espontáneo de mensaje inequívocamente soberanista: "Una terra, un regne, una senyera, una llengua i un escut". Se podría decir más alto, pero no más claro. Un número significativo de ciudadanos en Mestalla discrepa del marco constitucional y estatutario actual. Están por un cambio político radical. Abogan por un régimen monárquico apelando a sus derechos históricos, quieren una sola lengua, una sola bandera y un solo escudo.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada